domingo, 17 de enero de 2016

INTRODUCCIÓN A LA BIOQUÍMICA

Hoy toca hablar de la bioquímica, ya hemos avanzado bastante en este tema, aunque, el prezi (introducción) lo acabamos el otro día. Hay que reconocer que en cada diapositiva ampliamos bastante lo que nos ponía la presentación. Aprender y ampliar conceptos siempre está bien. Vamos allá empezamo el año "bloggero". Hoy haré un resumen del prezi ( en él estarán las imágenes y videos para que quede más claro el contenido) y al mismo tiempo una introdución a la bioquímica.



Las biomoléculas son un conjunto de átomos enlazados, se pueden dividir en:
-          - Inorgánicas: son simples y se forman tanto dentro de los seres vivos como fuera de ellos, No están     formadas por carbono, excepto el CO2. Entre ellas podemos encontrar:

AGUA
De la estructura dipolar del agua se derivan todas sus propiedades. La estructura dipolar hace más fácil la formación de puentes de hidrogeno. Producen propiedades físico-químicas:
-          - Elevada constante dieléctrica.
-          -   Alta cohesión.
-         -    Alta tensión superficial.
-          - Alta calor específica.
-          - Se disocia con H+ y OH-.
-          - Se mantiene líquido a la temperatura de la Tierra.
-          - Es más denso líquido que sólido.
De estas características se derivan todas sus funciones:
-          - Disolvente.
-          - Reactivo.
-         -  Regulador térmico de ascenso capilar.

SALES MINERALES
Si están precipitadas forman esqueletos, si están disueltas, están disociadas y sus iones tienen función reguladora.
-          - Orgánicas: ( pasamos al otro tipo de biomoléculas) son complejas, solo se pueden formar dentro de los seres vivos. Están formadas por cadenas de átomos de carbono, oxígeno, hidrógeno, nitrógeno, etc. Actualmente en los laboratorios se modifican pero no se sintetizan.

GLÚCIDOS
Son hidrófilos (que se disuelve en el agua con facilidad), o se disuelven o se hidratan fácilmente. Son la principal reserva energética de los vegetales. Químicamente son polihidroxialehidos o polihidroxicetones. Se dividen en:
-          - Monosacáridos y disacáridos: son pequeños, dulces y solubles. Son las moléculas que respiran las células para obtener energía. Glucosa, fructosa, maltosa , sacarosa, lacosa.
-          - Polisacáridos: Polímeros de monosacáridos. Almidón y glucógeno. Función energética. Los monosacáridos se unen por ocupar poco y atraer menos agua y así almacenarse. La celulosa tiene función estructural y es indigerible.

LÍPIDOS
Químicamente son muy diversos, todos tienen en común que son hidrófobos (se aplica a los organismos o sustancias que rechazan el agua).
Si al hidrolizarlos con una base fuerte (sosa cáustica) forman jabón: Son saponificables.
-          -  Triglicéridos: aceites y manteca, tienen unción energética.
-          - Ceras: tienen función estructural, son impermeabilizantes.
-          - Fosfolípidos y esfingolípidos: son anfipáticos (Molécula que cuenta con un extremo soluble en agua enlazado mediante una cadena de hidrocarbono con otro extremo insoluble en agua), función estructural y forman las membranas celulares.
Si no forman jabones, son derivados lineales o cíclicos de una molécula llamada isopreno. De esta molécula del isopreno se derivan:
-          - Terpenos, son moléculas lineales, aromáticas. Las vitaminas.
-          - Esteroides, moléculas cíclicas. Las vitaminas, las hormonas y el colesterol.

PROTEINAS
Son específicas de los individuos, se hacen con la información genética. Están formadas por aminoácidos (hay 20 diferentes, agrupados en 4 grupos según su comportamiento en el agua: polares, apolares, cargados+, cargados-). Su compartimiento eléctrico hace que adopten una estructura concreta cuando se forman, llamada estructura nativa y que se desnaturalizan cuando cambian las condiciones ambientales. Al desnaturalizarse pierden su función. Tienen función estructural (forman el cuerpo) o reguladora (transportan, defienden, catalizan, etc).

ÁCIDOS NUCLEICOS
Son los genes, están formadas por cadenas de nucleótidos, que contienen la información para formar proteínas.
-          - ADN: Formado por una doble hélice, de ácido desoxirribonucleico de cadenas antiparalelas. A las células eucariotas contienen la información y está protegido por el núcleo, no sale.
-          - ARN: Hay de tres tipos, entre los tres permiten que del ADN, se pueda formar una proteina sin que el ADN peligre.

En esa direción se podra ver la presentación ( prezi ).

BIBLIOGRAFÍA
Página del curso (pmiguel600k) y la presentación situada en el enlace de arriba.
Apuntes hechos por mí.


viernes, 20 de noviembre de 2015

INTRODUCCIÓ A LA BIOLOGIA

Comencem tema nou, comencem la Biologia, és la part del temari que més m'agrada, tinc que reconeixer-ho, més que la geologia, que tampoc em desagrada. Comencem amb èssser viu;

Un èsser viu és un conjunt d'àtoms i molecules que forma una estructura material molt oraganitzada i complexa, la qual es relaciona amb el medi ambient, intercanviant matèria i energia de una forma ordenada, per tal de realitzar les funcions bàiques de la vida, les quals són la nutrició, relació i reproducció.

Segons la nutrició, poden existir dos tipus de èssers vius, autòtrofs i heteròtrofs.
Els autòtrofs, sintetitzen substàncies òrganiques a partir de substàncies inòrganique (H2O, CO2 y sales minerales) què agafen del terra i de l'atmosfera, utilitzant l'energia Solar, mitjançant la fotosíntesi o mitjançant reaccions químiques. Exemples: plantes i algues.

Els heteròtrofs, necessiten aliments d'altres èssers vius, per tal d'alimentar-se, alguns exemples són els animals i els fongs.

Podem realitzar una classificació del èssers vius com a repàs, de manera molt general.
Es divideixen en pluricèl·lulars o unicèl·lulars, o una mescla d'ambdos com és el cas dels hongs, què és un mescla d'ambdós.

Els èssers pluricèl·lulars, es poden dividir en animals i plantes, al mateix temps els animals, es divideixen vertebrats i invertebrats, els primers els composen els rèptils, les aus, els amfibis, els peixos, i els mamífers.
Pel que fa als invertebrats, els dividim en porífers, mol·luscos, cnidaris, gusans, artròpodes i equinoderms.Les plantes, formen l'altra "rama" dels pluricèl·lulars, les quals es divideixen les plantes amb llavor i sense llavor.

Els èssers unicèl·lulars, es divideixen en dos grups en monera, la qual en formen part els bacteris, i cianobacteris, i els prototistes, formats per algues i protozous.

BIBLIOGRÀFIA
https://sites.google.com/site/microorganismoszafra/clasificacion-de-los-seres-vivos: Tota la informació, menys la definició d'èsser viu.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Organisme: D'açí he extret la definició d'èsser viu.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/E_coli_at_10000x,_original.jpg: Imatge del bacteri
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2c/Extant_reptilia.jpg: Imatge dels rèptils


domingo, 15 de noviembre de 2015

ROQUES MAGMÀTIQUES

Les roques magmàtiques, són totes aquelles roques que provenen del refredament de un magma, si el refredamet es produeix al interior, les roques que es formen reben el nom de plutóniques, mentre, què si el refredament es produeix al exterior, les roques que es formen reben el nom de volcàniques.

Les roques plutóniques son grans masses de roques magmàtiques, les quals reben diferents noms segons les dimensions de l'intrusió:
- Batolit: massa plutònica de grans dimensions
- Lacolit: de menor tamany, respecte a l'anterior, sol estar unida mitjaçant un conducte a un batolit.

Les roques volàniques, independentement de la seua composició, es poden agrupar per la seua formació en:
-Piroclasts: són fragments rocosos. Es trata del material fos que es llançat al aire durant l'actvitat volcànica y que es gela al caure en forma de pluja. Els troços de tamany xicotet son les cendres volcàniques, els de tamany intermig es denominen lapili o escories. Quan adquireixen un major tamany i un aspecte redondejat s'anomenen bombes volcàniques.

BIBLIOGRÀFIA
Tota la informació extreta forma part dels apunts del projecte biosfera de 1ª de Batxillerat, realitzats per Juan Aznar.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cd/Museo_de_La_Plata_-_Basalto_escori%C3%A1ceo.jpg: Es la primera imatge, la qual fa referència a les roques volcàniques (basalt)
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2a/Roca_Granito.JPG: És la segona imatge, la qual fa referència a les roques plutòniques (granit).

viernes, 23 de octubre de 2015

MODELS ESTRUCTURALS DE LA TERRA

Per poder dividir l'estructura de la Terra, podem utilitzar dos models per tal de dividir l'estrucutura terrestre.

El primer, el model Geoquímic: divideix la Terra en capes concèntriques basant-se en la seua composició, aleshores es divideix en:

- Escorça, se'n poden distingir dos tipus d'escorces, l'oceànica, la qual està composta per gabres roques plutòniques i basalts, a més de roques volcaniques amb la mateixa composició química. I després està l'escorça continental, que està formada per granits, roques metamòrfiques i sediments.

-Mantell, està dividit en superior i inferior. Ambdós tenen la mateixa composició a base de peridotites i ecloguites, l'únic què els diferència, és la densitat i la pressió a la que estan sotmessos.

-Nucli, és divideix en exterior i interior. El nucli exterior és líquid i el interior sòlid, sabem açó per les ones P i S, ambdós estan formats per aleacions de ferro i níquel, amb una composició metàlica molt superior.

El segon, el model Dinàmic: ivideix la Terra segons l'estat físic i la dinàmica de les capes. S'estructura en:

-Litosfera, zona més superfícial de comportament rígid, la qual inclueix l'escorça i el mantell litosfèric que forma part del mantell superior.

-Astenosfera, entre 100 i 250km, de comportament plàstic. Esta zona està formada per materials fossos. En ella se originen corrents de conveció.

-Mesosfera, entre els 250 i 2700km, té una dinàmica de corrents de conveció, "penachos", i plomes tèrmiques

-Endosfera, coincideix amb el nucli del model geoquímic.

BIBLIOGRÀFIA

*Apunts del tema de Geodinamica interna.
*https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGDxC64ZtST4saLZDarfU36-gajxsbJ-183Qb592T0e0Y4eGqGIUPulkRGAD2GmIoqtKF3WChblIcPknXmBsd9Zm05MM9H0R04W593kex7W1ujucDR8cM7zm99qPt8tUAWJl1jaQZhiFR/s1600/modelos+de+la+geosfera.png: model Geoquímic.





             


domingo, 18 de octubre de 2015

DISCONTINUÏTATS

Torne a fer una altra entrada al blog. S'acosta el examen i vull deixar prou de temari explicat así. Hui toquen discontinuïtats. Anem allà.
La simple observació e om varien les velocitats de les ones P i S, posa de manifest la existència de cambis bruscos en la velocitat de les ones, que corresponen a superfícies de separació de materials de diferent comportament i naturalesa. Aquests canvis corresponen a les discontinuïtats sísmiques. La presencia d'aquestes indica una composició heterogènia del globus terraqui.

Les principals discontinuïtats són:

1- Discontinuïtat de Mohorovic
    - Presenta uns limits irregulars, unes vegades s'encontra a 65km de profunditat, baix de les grans              serralades i altres vegades s'encontra a 5km en el fons dels oceans.
    - Aquesta discontinuïtat està generalitzada en ota la Terra. Separa l'escorça i el mantell.

2- Discontinuïtat de Repetti
     - S'encontra entre els 800 i 1000km de profunditat. Separa el mantell superior del inferior

3- Discontinuïtat de Gutenberg
     - Sobre els 2900km les ones P sofreixen un canvi brusc de la velocitat de propagació i les S deixen de propagarse; és en eixe moment quan s'encontra aquesta discontinuïtat, què separa el mantell del nucli.

4- Disontinuïtat de Wiechert-Lehmann
     - A uns 5100km de profunditat es produeix un augment important de la velocitat de les ones P.
     - Separa el nucli intern del extern, què es prolonga ins al centre de la Terra a uns 6371km.

Existeix també una "discontinuïtat menor", correspon a una zona entre 100 i 250km de profunditat en la qual s'origina un descens de la velocitat de les ones P i S.

BIBLIOGRÀFIA

Apunts del tema de Geodinàmica Interna
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Discontinuidades.jpg: Imatge de discontinuïtats

  

sábado, 17 de octubre de 2015

FONTS D'ENERGIA DE LA TERRA

Bona vesprada tornem a fer un altre treball al blog, coemnça ja el curs de veritat.
En aquesta entrada hi anem a parlar dels diferents fonts d'energia què té la Terra.

1- Energia del interior de la Terra, coneguda com a energia geotèrmica. Aquesta energia prové de dos fonts diferents:
 * Calor residual o remanent, què es va despendre en els processos de formació de la Terra, i què encara conserva la Terra des de la seua formació.
 * Desintegració dels elements que posseixen elements radioactius.

2- Energia procedent del Sol, gràcies a la qual es produeixen a la superfície terrestre els processos geològics externs, processos destructors del relleu. Aquestos són la meteorització, erosió, transport, sedimentació.

BIBLIOGRÀFIA
- Apunts del tema de geodinamica interna de pmiguel600k.
- https://commons.wikimedia.org/wiki/Sun#/media/File:SunFromClouds.jpg: Imatge de wikimedia commons

sábado, 3 de octubre de 2015

LA PIRITA

Ja hem comensat un nou curs, i poc a poc, estem acabant la nostra etapa al institut.
Després de un temps de descans (l'estiu), tornem a l'activitat estudiantil. Jo crec que ara els primers dies d'octubre i ja uns dies a classe, és el moment de rependre l'actvitat al blog.

El primer treball, té relació amb els primers dies de curs amb un repàs dels minerals i roques.
Aquest repàs el vam fer amb un esquema de la classsificació dels minerals.
Al esquema apareixen una diversitat de pedres, ex: HALITA (Sal Gemma), GUIX (Algeps), QUARS, CALCITA, GALENA, i la meua elegida per a fer el treball, què és la PIRITA.

LA PIRITA

La pirita és una roca metamòrfica del grup dels sulfurs, la fórmula de la qual és: FeS2.
La seua superfície és reflectant, amb un tó dorat metàl·lic. Es sol presentar freqüentment en cristalls cúbics.
És blana de manera què és millor mantindre-la allunyada de les pedres dures.
S'origina en roques de segregació magmàtica. A vegades es formen en els sulfurs per contacte i en roques ígnees per metaformisme de contacte. És el sulfur més abundant del planeta, un mineral comú en roques plutòniques, volcàniques, sedimentaries i metamòrfiques. Magnètica per calentament, s'encontra en tot tipus de roques, i s'asocia emb les aigües termals. S'utilitza per a extraure sofre, per a la producció de àcid sulfúric i sulfat ferrós.

El seu nom deriva del grec "pyr", què significa "foc", ja què amb la fricció rebutja xispes i des de l'època prehistòrica fins fa 100 anys, s'utilizava per a fer foc.

BIBLIOGRÀFIA
http://www.espiritugaia.com/Pirita.htm : D'açi´he extret tota la informació del text.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/gl/thumb/3/32/Pirita_Maclada.jpg/250px-Pirita_Maclada.jpg : 1ª Imatge.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/2780M-pyrite1.jpg/245px-2780M-pyrite1.jpg: 2ª Imatge.