Es trobem a la corrent sanguínea, i de repent ivaeixen els virus la corrent sanguínea.
Els virus quan ja estan dins ataquen el limfòcit CD4, les cèl·lules afectades pels virus moren.
Els macròfags són atrets per la presència dels virus i els fagociten. El macròfag passa informació al limfòcit CD4 i aquest s'activa.
El limfòcit CD4 li passa un missatge al limfòcit B per a que aquest s'active. El limfòcit CD4 també informa al CD8 i aquest també s'activa.
El limfòcit CD8 junt amb el B ixen de la circulació.
El limfòcit CD8 elimina les cèl·lules infectades pels virus.
El limfòcit B va al gangli per a produir anticossos. Després torna a la corrent sanguínea carregat d'anticossos. I a la corrent sanguínes els deixa.
Els anticossos específics neutralitzen els virus.
El macròfag elimina els virus que els anticossos han neutralitzat.
DEFINICIONS
VIRUS: És un agent infecciós què és incapaç de crèixer o reproduir-se fora la cèl·lula. Els virus poden infectar tot tipus de vida cèl·lular.
Els virus és componen de dues o tres parts:
De gens fets bé d'ADN o ARN i mòl·lecules llargues portadores d'informació genètica; tots tenen una capa proteínica que els proteeix i alguns hi tene un embolcall de greix per a quan estàn fora la cèl·lula.
Els virus representen el 95 % de la biomassa marina.
LIMFÒCITS T: Suposen el 85 % del total. La seua funció és la immunitat cèl·lular.
Hi han tres tipus de LIMFÒCITS T:
Citotòxics o CD8 - Maten les cèl·lules estranyes o infectades per virus.
CD4 - Son aquells que ajuden a produir una resposta immunitaria.
CD4 - Reprimixen la resposta immunitaria davant antígens propis.
LIMFÒCITS B: Suposen el 15% i adquirixen la seua immunocompetència a la mèdul·la òssia. La seua funció és formar part en la immunitat humoral, és a dir, aquella que està ocasionada per anticossos.
MACRÒFAG: És una cèl·lula amb capacitat immunològica present al teixit conjuntiu. Són capaços de migrar mitjançant un moviment ameboide en resposta a estímuls determinats.
Tenen el seu orígen en els monòcits circulars, precursors presents en la mèdul·la òssia.
ANTICOSSOS: Són glicoproteïnes del tipus gamma globulina. Existixen de forma soluble a la sang. Dispòsen d'una forma idèntica que actua com a receptor dels linfòcits B i són utilitzats pel sistema immunitari, per identificar i neutralitzar elements extranys al cos.
L'anticós típic està constituït per unitats estructurals bàsiques.
Els anticossos són sintetitzats per un tipus de leucòcits anomenats limfòcits B. N'existeixen de diferents tipus anomenats isotops, que es diferencien per la forma de les cadenes pesants que tenen.
BIBLIOGRÀFIA.
http://www.youtube.com/watch?v=lBn3SNO04UU : D'açí he extret la informació del resum i aquest vídeo és el que he incrustat.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Virus : D'aquesta pàgina he extret els apuntsi amb les meues paraules ho he resumit.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRPo54Cu12uEbauedB43QeGHTZ6hpTFo8X-rXMAzH95rAMO-NRqdpEl37yc2UXJsT5JlXDP8_0i-pNDQkzwLVlYRTQyhJr_7vzvxq6YdyxKU6zOA5VR7nm_Obgm6VuNfgLdYjeq3NFTEa/s1600/Virus-animales.jpg : D'açí he extret la foto dels virus.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Limf%C3%B2cit : D'açi he tret tot el dels limfòcits.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:SEM_Lymphocyte.jpg : D'aquesta pàgina he tret la foto del limfòcit.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Macr%C3%B2fag : La informació del macròfag es d'así.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Macrophage.jpg : La imatge del macròfag és d'así.
ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Macrophage.jpg : El text del anticossos és d'asi.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Inmunoglobulina.png : L'última imatge és d'así.
Molt bé. Molt complet.
ResponderEliminarIsòtops (a l'última frase) són d'atoms del mateix element que es diferencien per la seua massa atòmica. Crec que volies dir isotips (http://ca.wikipedia.org/wiki/Isotip).
ací / así. Ortografia.
És sorprenent l'afirmació de que els virus siguen el 95% de la biomassa marina. Això dona per a tot un tema d'ecologia, que no tenim temps de veure en 3r d'ESO. Aquesta afirmació està perfectament ressenyada a l'article de la viquipèdia i porta a aquesta pàgina: http://www.sciencedaily.com/releases/2011/08/110811133130.htm