ESCLEROSI MÚLTIPLE

Avui he llegit al periòdic digital del País, la història d'una dona amb esclerosi múltiple des de fa 25 anys. Aleshores m'he informat d'aquesta malaltia i he decidit fer-hi un treball sobre ella.

És una malaltia en què el sistema immunitari propi actua contra la mielina, una substància de la coberta de les fibres nervioses. El sistema nerviós central pot anar perdent la seva funció a diferents parts del cos. Així, és una malaltia neurodegenerativa, crònica i no contagiosa. Encara no existeix cura. Pot tenir causes genètiques però actualment les causes exactes encara són desconegudes.

DESCRIPCIÓ

En l'esclerosi múltiple és el mateix organisme qui emprèn un atac immunològic contra si mateix que danya la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses. En conseqüència, l'habilitat dels nervis per conduir les ordres del cervell es veu interrompuda. Aquests errors del sistema immunològic s'atribueixen a una predisposició genètica en combinació amb factors ambientals com són les infeccions per virus.

CAUSES

Les causes són encara desconegudes, sembla que la presència d'un virus o d'algun altre factor que no coneixem en edat juvenil podria desencadenar la malaltia. També sembla que hi pot haver una predisposició genètica, tot i que hom no ha trobat encara el gen, cosa que pot fer pensar que es tracti d'una combinació complexa especial entre ells.

SÍMPTOMES

L'esclerosi múltiple pot presentar una sèrie de símptomes que apareixen en atacs o que progressen lentament al llarg del temps. Es creu que en el seu progrés actuen mecanismes autoimmunitaris. Els símptomes de l'esclerosi múltiple poden ser lleus o severs, de llarga o de curta durada, i poden aparèixer en diferents combinacions, segons l'àrea del sistema nerviós afectada. 

El símptoma inicial de l'esclerosi múltiple és, sovint, visió borrosa o doble, distorsió del color roig-verd o fins i tot ceguesa en un ull. Inexplicablement, els problemes visuals tendeixen a desaparèixer en les etapes posteriors de l'esclerosi múltiple. Els problemes inflamatoris del nervi òptic poden diagnosticar-se com neuritis retrobullbar o neuritis òptica. El 55% dels pacients amb esclerosi múltiple tindran un atac de neuritis òptica en algun moment de la seva vida i aquest serà el primer símptoma de l'esclerosi múltiple en un 15% aproximadament dels casos.

La majoria dels pacients amb esclerosi múltiple experimenten debilitat muscular en les extremitats i dificultat amb la coordinació i l'equilibri en algun moment en el curs de la malaltia. Aquests símptomes poden ser suficientment severs com per a crear dificultat al caminar o fins i tot al posar-se dempeus. En els pitjors casos, l'esclerosi múltiple pot produir una paràlisi o total.

La majoria de persones amb esclerosi múltiple presentin també paretèsies : sensacions sensorials anormals i transitòries, en casos rars, també poden experimentar dolor. De vegades ocorre una pèrdua de sensació. Altres queixes freqüents són els impediments del parla, els tremolors i el mareig. Ocasionalment, les persones amb esclerosi múltiple sofrixen pèrdua d'audició.

Altres símptomes que es poden presentar són atàxia, tremolors, alteracions de la parla, alteracions de la deglució, alteracions visual, vertigen, disfunció urinària, trastornsintestinals, disfunció sexual, depressió, eufòria o anormalitats cognoscitives.

DIAGNÒSTIC

Al veure's confrontats amb un pacient els símptomes del qual, examen neurològic i historial mèdic indiquen la presència d'esclerosi múltiple, els metges utilitzen una varietat de tècniques per a descartar altres possibles trastorns i realitzar una sèrie de proves de laboratori que, si resulten positives, confirmen el diagnòstic.

Les tecnologies d'imatges, tals com la ressonància magnètica cèl·lular utilitzades sovint juntament amb l'agent de contrast gadolini, que ajuda a distingir noves plaques de plaques velles poden ajudar a localitzar les lesions en el sistema nerviós central resultants de la pèrdua de mielina. No obstant això, ja que aquestes lesions també poden estar presents en altres trastorns neurològics, no són prova absoluta d'esclerosi múltiple. L'espectroscòpia de ressonància magnètica , és una nova tècnica que s'està utilitzant per a investigar l'esclerosi múltiple. Al contrari de la ressonància magnètica, que proporciona una imatge anatòmica de les lesions, l'espectroscòpia de ressonància magnètica  produeix informació sobre la bioquímica del cervell en l'esclerosi múltiple.

Les proves potencials evocades, les quals amiden la velocitat de la resposta del cervell a estímuls visuals, auditius i sensorials poden detectar de vegades lesions que els escànners poden no percebre.

TRACTAMENT

Hi ha tractaments que aconsegueixen retardar l’aparició dels símptomes, però seria important trobar nous mètodes que permetessin prevenir o curar la malaltia. Els tractaments disponibles estan dirigits a modificar l'evolució de la malaltia i a pal·liar-ne els símptomes.

No hi ha cura per l'esclerosis múltiple. No obstant això s'han trobat diversos medicaments que són eficaços en el tractament, frenant el desenvolupament de la malaltia i combatent els símptomes.

 BIBLIOGRÀFIA

 http://es.wikipedia.org/wiki/Esclerosis_m%C3%BAltiple : Açí he buscat tota la informació.

 http://estaticos02.elmundo.es/elmundosalud/imagenes/2006/10/03/1134752238_0.gif : D'açí he extret la imatge dels símptomes.

http://www.discapacidadonline.com/wp-content/uploads/2012/08/esclerosis-multiple4.jpg : D'açí he agafat la primera imatge.

http://globedia.com/imagenes/noticias/2012/10/27/medicamentos-esclerosis-multiple_1_1437290.jpg : D'açí he agafat l'última imatge.