viernes, 23 de octubre de 2015

MODELS ESTRUCTURALS DE LA TERRA

Per poder dividir l'estructura de la Terra, podem utilitzar dos models per tal de dividir l'estrucutura terrestre.

El primer, el model Geoquímic: divideix la Terra en capes concèntriques basant-se en la seua composició, aleshores es divideix en:

- Escorça, se'n poden distingir dos tipus d'escorces, l'oceànica, la qual està composta per gabres roques plutòniques i basalts, a més de roques volcaniques amb la mateixa composició química. I després està l'escorça continental, que està formada per granits, roques metamòrfiques i sediments.

-Mantell, està dividit en superior i inferior. Ambdós tenen la mateixa composició a base de peridotites i ecloguites, l'únic què els diferència, és la densitat i la pressió a la que estan sotmessos.

-Nucli, és divideix en exterior i interior. El nucli exterior és líquid i el interior sòlid, sabem açó per les ones P i S, ambdós estan formats per aleacions de ferro i níquel, amb una composició metàlica molt superior.

El segon, el model Dinàmic: ivideix la Terra segons l'estat físic i la dinàmica de les capes. S'estructura en:

-Litosfera, zona més superfícial de comportament rígid, la qual inclueix l'escorça i el mantell litosfèric que forma part del mantell superior.

-Astenosfera, entre 100 i 250km, de comportament plàstic. Esta zona està formada per materials fossos. En ella se originen corrents de conveció.

-Mesosfera, entre els 250 i 2700km, té una dinàmica de corrents de conveció, "penachos", i plomes tèrmiques

-Endosfera, coincideix amb el nucli del model geoquímic.

BIBLIOGRÀFIA

*Apunts del tema de Geodinamica interna.
*https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGDxC64ZtST4saLZDarfU36-gajxsbJ-183Qb592T0e0Y4eGqGIUPulkRGAD2GmIoqtKF3WChblIcPknXmBsd9Zm05MM9H0R04W593kex7W1ujucDR8cM7zm99qPt8tUAWJl1jaQZhiFR/s1600/modelos+de+la+geosfera.png: model Geoquímic.





             


domingo, 18 de octubre de 2015

DISCONTINUÏTATS

Torne a fer una altra entrada al blog. S'acosta el examen i vull deixar prou de temari explicat así. Hui toquen discontinuïtats. Anem allà.
La simple observació e om varien les velocitats de les ones P i S, posa de manifest la existència de cambis bruscos en la velocitat de les ones, que corresponen a superfícies de separació de materials de diferent comportament i naturalesa. Aquests canvis corresponen a les discontinuïtats sísmiques. La presencia d'aquestes indica una composició heterogènia del globus terraqui.

Les principals discontinuïtats són:

1- Discontinuïtat de Mohorovic
    - Presenta uns limits irregulars, unes vegades s'encontra a 65km de profunditat, baix de les grans              serralades i altres vegades s'encontra a 5km en el fons dels oceans.
    - Aquesta discontinuïtat està generalitzada en ota la Terra. Separa l'escorça i el mantell.

2- Discontinuïtat de Repetti
     - S'encontra entre els 800 i 1000km de profunditat. Separa el mantell superior del inferior

3- Discontinuïtat de Gutenberg
     - Sobre els 2900km les ones P sofreixen un canvi brusc de la velocitat de propagació i les S deixen de propagarse; és en eixe moment quan s'encontra aquesta discontinuïtat, què separa el mantell del nucli.

4- Disontinuïtat de Wiechert-Lehmann
     - A uns 5100km de profunditat es produeix un augment important de la velocitat de les ones P.
     - Separa el nucli intern del extern, què es prolonga ins al centre de la Terra a uns 6371km.

Existeix també una "discontinuïtat menor", correspon a una zona entre 100 i 250km de profunditat en la qual s'origina un descens de la velocitat de les ones P i S.

BIBLIOGRÀFIA

Apunts del tema de Geodinàmica Interna
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Discontinuidades.jpg: Imatge de discontinuïtats

  

sábado, 17 de octubre de 2015

FONTS D'ENERGIA DE LA TERRA

Bona vesprada tornem a fer un altre treball al blog, coemnça ja el curs de veritat.
En aquesta entrada hi anem a parlar dels diferents fonts d'energia què té la Terra.

1- Energia del interior de la Terra, coneguda com a energia geotèrmica. Aquesta energia prové de dos fonts diferents:
 * Calor residual o remanent, què es va despendre en els processos de formació de la Terra, i què encara conserva la Terra des de la seua formació.
 * Desintegració dels elements que posseixen elements radioactius.

2- Energia procedent del Sol, gràcies a la qual es produeixen a la superfície terrestre els processos geològics externs, processos destructors del relleu. Aquestos són la meteorització, erosió, transport, sedimentació.

BIBLIOGRÀFIA
- Apunts del tema de geodinamica interna de pmiguel600k.
- https://commons.wikimedia.org/wiki/Sun#/media/File:SunFromClouds.jpg: Imatge de wikimedia commons

sábado, 3 de octubre de 2015

LA PIRITA

Ja hem comensat un nou curs, i poc a poc, estem acabant la nostra etapa al institut.
Després de un temps de descans (l'estiu), tornem a l'activitat estudiantil. Jo crec que ara els primers dies d'octubre i ja uns dies a classe, és el moment de rependre l'actvitat al blog.

El primer treball, té relació amb els primers dies de curs amb un repàs dels minerals i roques.
Aquest repàs el vam fer amb un esquema de la classsificació dels minerals.
Al esquema apareixen una diversitat de pedres, ex: HALITA (Sal Gemma), GUIX (Algeps), QUARS, CALCITA, GALENA, i la meua elegida per a fer el treball, què és la PIRITA.

LA PIRITA

La pirita és una roca metamòrfica del grup dels sulfurs, la fórmula de la qual és: FeS2.
La seua superfície és reflectant, amb un tó dorat metàl·lic. Es sol presentar freqüentment en cristalls cúbics.
És blana de manera què és millor mantindre-la allunyada de les pedres dures.
S'origina en roques de segregació magmàtica. A vegades es formen en els sulfurs per contacte i en roques ígnees per metaformisme de contacte. És el sulfur més abundant del planeta, un mineral comú en roques plutòniques, volcàniques, sedimentaries i metamòrfiques. Magnètica per calentament, s'encontra en tot tipus de roques, i s'asocia emb les aigües termals. S'utilitza per a extraure sofre, per a la producció de àcid sulfúric i sulfat ferrós.

El seu nom deriva del grec "pyr", què significa "foc", ja què amb la fricció rebutja xispes i des de l'època prehistòrica fins fa 100 anys, s'utilizava per a fer foc.

BIBLIOGRÀFIA
http://www.espiritugaia.com/Pirita.htm : D'açi´he extret tota la informació del text.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/gl/thumb/3/32/Pirita_Maclada.jpg/250px-Pirita_Maclada.jpg : 1ª Imatge.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/2780M-pyrite1.jpg/245px-2780M-pyrite1.jpg: 2ª Imatge.

jueves, 28 de mayo de 2015

TEORIA DE LA PANSPÈRMIA

En el segle XIX, afirmava que unes formes de vida diminutes, escapades d'algún planeta, es van desplaçar a la deriva per l'espai i van inocular la vida en diferents parts de la galàxia. Hui sabem que la radiació en l'espai es tan gran, que aquells petits organismes haurien mort abans d' acabar el viatge.

Una actualització d'aquesta teroia postula que la vida fou sembrada en la Terra, i potser, en altres planetes, per èssers intel·ligents que procedien d'altres sistemes solars amb un grau d'evolució molt avançat respecte al nostre.

BIBLIOGRÀFIA
Apunts extrets del libre de biologia
La imatge d'açí:http: //creationwiki.org/pool/images/e/ec/Space_molecules.jpg

miércoles, 27 de mayo de 2015

L'ESPECIACIÓ

És el procés e formació de noves espècies a partir d'un avantpassat comú per mitjà de l'acumulació de petits canvis. Perquè hi haja especiació s'ha de produir aïllament genètic. Pot ser de dues maneres:

- Dues poblacions de la mateixa espècie queden separades geogràficament per una barrera que n'impedeix el aparellament lliure. Cada població es va adaptant al seu entorn i al cap de milers d'anys són espècies diferents

- Dues poblacions de la mateixa espècie no estan separades geogràficament però hi ha mecanismes d'aïllament que eviten l'intercanvi de gens entre ambdues poblacions.

BIBLIOGRÀFIA

La informació l'he extreta d el llibre de biologia de 4t.
La imatge de:http: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOSPilPFJDLryyXCu0vFofjej5sXub6X9RJiU9nFf6_q9xyulwBDjtQXy_4x8uSuqgXt9IgzHzog_IZH05dLi3Pc8wGFn2Uaa6ed0lmkRAf-CHacLt2XEJPmnm6b_GhVFG-TQEjemS6gqv/s320/micro_mech_3+%281%29.gif

domingo, 24 de mayo de 2015

LA TEORIA DE LAMARCK

Va desenvolupar una teroia en la qual explicava els mecanismesmes evolutius.

- Els éssers vius tenen tendència innata al perfecionament

- Llei de l'ús i el desús dels òrgans. Els canvis de l'ambient creen necessitats en els organismes per a adaptar-se a les noves condicions de vida.

- La funció crea l'òrgan. Quan els canvis ambientals orginen necessitats completament oves, poden sorgir, com a resposta, òrgans totalment nous.

- Herència dels caràcters adquirirts. Perquè els nous caràcterses perpetuen i cresquen en les generacions posteriors, han de ser hereditaris.

Segon Lamarck per adaptació han anat sorgint diverses espècies al nostre planeta, però aquesta teoria és errònia perque tots els intents per demostra-la han fracassat rotundament.

BIBLIOGRÀFIA
He tret els apunts del llibre de biologia
D'açí la imatge: http://www.macroevolution.net/images/jean-baptiste-lamarck-239-224-11.jpg