Teixit ossi
La
seua substància té els mateixos components que el conjuntiu i el cartílag però
les fibres estan recobertes de sals minerals de carbonat càlcic i fosfat càlcic
que fan que siga rìgida. Les cèlules no es mouen, reben l'aliment per uns
canals i estan agrupades en unitats anomenades osteones al centre de les quals
hi ha un canal més gran que conté els vasos sanguinis que porten els nutrients
i retiren les substàncies de rebuig.
Quan
es trenca un os, unes cèl·lules especialitzades, els osteoclasts, "es
mengen" les estelles i altres cèl·lules, els osteoblasts tornen a fer os
nou amb la mateixa forma.
Teixit cartilaginós
La
substància intercel·lular és elàstica, recupera la forma quan la força que la
deforma desapareix. Al ser més
densa, les cèl·lules, no es mouen
tant i es van quedant en sèries allargades a mida que van creant la substància
intercel·lular. . Les cèl·lules s'anomenen condròcits.
TEIXITS CONNECTIUS
Els
teixits connectius són els que donen la forma al cos i regulen el seu
equilibri.
Es
caracteritzen per tindre cèl·lules que segreguen substància intercel·lular ,
per la qual cosa les cèl·lules estan separades unes d'altres per aquesta
substància, una altra característica comuna es la presencia de fibres,
generalment de col·lagen que és una proteïna que té molta resistència mecànica.
. Es diferencien per les propietats mecàniques d'aquesta substància que,
químicament, és molt pareguda en tots els casos, excepte a la sang.
Teixit conjuntiu
La
seua substància intercel·lular és més o menys plàstica, es deforma i no
recupera la forma. Les seues cèl·lules s'anomenen fibroblasts. Conté fibres de
col·lagen en diferent proporció, es diu conjuntiu laxe si en té poques fibres i
dens si en té moltes.
TEIXITS
EPITELIALS
Són
teixits de recobriment d'òrgans, A l'interior del cos, el teixit
epitelial no té funció de protecció mecànica, només fa aïllament químic. Al tub
digestiu, les cèl·lules estan molt juntes unes d'altres i no hi ha substància
intercel·lular entre elles, de forma que les substàncies que han d'entrar a la
sang han de passar obligatòriament per les cèl·lules epitelials que fan de
filtres i deixen o no deixen passar determinades substàncies. Als capil·lars
sanguinis, pel contrari, és important que entren i que isquen substàncies i
glòbuls blancs, per la qual cosa, l'epiteli és molt més permeable.
Hem
de diferenciar diverses paraules que emprarem a classe:
Epidermis no és el mateix que pell.
L'epidermis és el conjunt de capes externes de la pell. La pell és un òrgan
format per diversos teixits, baix de l'epidermis està la dermis que és teixit
conjuntiu.
En
general, diem teixit epitelial, o epiteli, perquè recobreix, però l'epiteli
dels vasos sanguinis es diu endoteli perquè està dins del cos
Epiteli de revestiment
L'epiteli
de revestiment es classifica pel seu nombre de capes en:
Pluriestratificat
si te més d'una capa.
Monoestratificats: Hi ha diversos tipus repartits pel cos, es
classifiquen per la forma de les cèl·lules en plans, prismàtics i cúbics. A
l'intestí és prismàtic, als vasos sanguinis pla i al renyó cúbic
Pseudoestratificat
En realitat està format per una sola capa de cèl·lules però tenen els nuclis a
diferent altura i sembla pluriestratificat. És típic de la tràquea.
Epiteli
glandular
Una
altra funció del teixit epitelial és la secreció de substàncies.
Es
classifiquen en dos grups segons on va a parar el seu contingut.
Glàndules
exocrines: Tenen un conducte secretor i el seu contingut va a l'exterior del
cos o a l'interior del tub digestiu o el respiratori. A la primera imatge es
veuen dos folicles pilosos amb glàndules sebàcees
Glàndules
endocrines: No tenen conducte excretor i els seus productes van a la sang. són
les hormones.
