Sang
La sang es considera un teixit connectiu especial. L'origen embriològic és el mateix que la resta del teixits connectius, la sang es forma a la medul·la òssia.
El plasma
El plasma és la substància intercel·lular líquida del teixit, està compost en un 90% d'aigua. El 10% restant són proteïnes com l'albúmina, les proteïnes transportadores del colesterol i el fibrinògen. També es troben al plasma els nutrients i substàncies de rebuig que circulen junt a la sang.
Les proteïnes tenen funcions concretes que explicarem més endavant.
Les fibres
Al igual que altres connectius, la sang té proteïnes fibrilars com el fibrinògen, però només es transformen en fibra en cas de ferida, per formar la costra. El fibrinògen rep senyals quimics i es transforma en fibrina que s'uneixen en cadena per formar les fibres. en els fibres queden atrapades plaquetes, fan la costra i taponen el forat.
Hi ha tres grans tipus de cossos cel·lulars:
Glòbuls rojos. Són cèl·lules que perden el nucli i adopten una forma biconcava, contenen hemoglobina que és una proteïna amb ferro especialitzada en transportar oxigen. El fet de no tindre nucli permet que haja molts glòbuls rojos per mm3, uns 5 milions, però per contra, tenen una vida curta, uns 120 dies, i han d'estar-se fabricant a tota hora.
Glòbuls blans. Són cèl·lules amb nucli, per contraposició als glòbuls rojos s'els anomena blancs, però són transparents no tenen cap substància acolorida. Per veure'ls al microscopi els hem de tenyir amb colorants. Encara que semblen tots iguals hi ha diversos grups per la seua funció, en resum macròfags i linfòcits (és encara més complicat, mireu la Viquipèdia). Els macròfags es mengen els cossos al·liens que es troben per la sang. Bacteris, virus, protozoous, etc. Els linfòcits fabriquen anticossos o ataquen a les cèl·lules infectades amb virus per a que no pugen creixer.
Plaquetes, son fragments de cèl·lules que participen en la coagulació de la sang en cas de ferida.
