PRESENTACIÓ THE CONVENIENT TRUTH

Traduirem i explicarem aquesta presentació, encara què, no és molt díficil.

http://www.slideshare.net/Whizzzzzz/smoke-the-convenient-truth-31386331?qid=6f56e5b4-7e10-428f-a7cf-16cc2bd892f8&v=default&b=&from_search=1

 A dia de hui hi han 1.1 bilions de fumadors. Però, sí la tendència actual continua, aquesta cifra augmentarà de manera notable, i cap a l'any 2025 hi hauràn 1.6 bilions de fumadors.
China és el país on més fumadors hi ha. "Solament" hi ha 300 milions. Els quals consumeixen un total de 1.7 trillons de cigarrets, o el que és el mateix 3 milions de cigarrets al minut.
Per contra, al món cada minut es consumeixen 10 milions de cigarrets. A més d'açó, es venen 15 bilions de cigarrets en un sol dia. I més de 5 trillons de cigarrets són produits en una base anualment.
Ara, anem amb les comparacions. 5 trillons de filtres de cigarrets equivalen a, 480.538 bugatis veyrons, a 25.000tràilers, a 2.500 avions 747s, o 10 bucs de càrrega. Tot açó te un valor de 2 bilions de lliures.
Se estima què, trilions de filtres, estàn plens de productes tòxics del fum del tabac, i se obrin camí en el medi ambient com a productes rebutjats anualment. Encara que, poden semblar de cotó blanc, en realitat estàn fets de fibres molt fines de acetat de cel·lulosa de plàstic, a més a més tarda uns 10 anys i 18 mesos en descomposar-se ( 11 anys i mig ).
Un igarret típic conté 8 o 9 miligrams de nicotina, mentre que el contingut de nicotina dels puros, és de 100 o 200 miligrams, amb alguns puros fins 400 miligrams de nicotina.
Sí, un adult ingereix tota la nicotina, que hi ha en quatre o cinc cigarrets pot morir.
Ambre gris, també conegut com vòmit de balena, és un dels aditius del cigarrets. El fum conté plom radioactiu i poloni en xicotetes cantitats.
Un altre aditiu, és el Cianur d' Hidrogen, què és va utilitzar com a agent quíomic genocida durant la Segona Guerra Mundial.
Un altre dels problemes del fum del tabac, és la possible produció de càncer.
Una altra dada alarmant, és què els xiquets o adolescents, comencen a fumar entre els 13 - 15 anys, i un de cada cinc fuma. Hui en dia, a USA fumen 3000 xiquets, i entre 80000-100000 en tot el món.
Una altra dada alarmant, és què tots els fumadors de llarg termini moriran, per alguna enfermetat relacionada amb el tabac. A més a més, cada huit segons mor una persona a causa del tabac, açó es tradueix a uns 5 milions de morts a causa del tabac cada any.
S'espera què la reclamació de tabac al món siga el triple de la població dels EE.UU.
I per últim, un bilió de vides aquest segle moriran a causa del tabac.

GREU ENGANCHADA A SAÚL JIMÉNEZ FORTÉS

                                                                Aquesta informació és corresponent al 13 d'abril.
Era l'últim bou de la vesprada. Bou corresponent López Simón que li va cedir el torn de quites a Saúl.
Aquest amb "zipopinas" volia acabar la vesprada de la millor manera posible i, de repent va caure i va quedar davant del bou del Puerto de San Lorenzo. I aquest amb conseqüència el va voltejar i agafar fortament. El part metge de la plaça, va informar que tenia una cornada gluti i a la cuixa dreta . Les ferides eren de 30 cm. cadascuna. La fèrida del gluti va ser la més greu perquè li va contusionar i dèsfer part del recte, de la bufeta i de la urètra. Età greu amb pronòstic reservat.

BIBLIOGRÀFIA

http://www.las-ventas.com/noticia.asp?codigo=5769 
http://lamontera.blogspot.com.es/2014/04/jimenez-fortes-fue-corneado-en-su-turno.html :   La informació han sigut extretes d'aquests dos llocs.

ELS RENYONS

Els renyons estan formats per unitats independents microscòpiques anomenades nefrones.
La formació de l'orina consta de tres passos :
1- La sang es filtra en la capsula gracies a la pressió sanguínea. Es calcula que passen 180L diàris, però només s'orina entre 2-3 litres.
2- La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera l'aigua dels túbuls i part de les substàncies profitoses. Aquest és la reabsorció
3- Altres substàncies es recuperen gràcies a que les cèl·lules de la paret del tub les bombejen a la sang, gastant energia. Aquest procés s'anomena secreció.

BIBLIOGRÀFIA :

http://scielo.isciii.es/img/aue/v28n3/images/161-174f2.jpg . La imatge és d'açí.
http://bibliotecadeinvestigaciones.files.wordpress.com/2012/07/nefrona.jpg : La segona imatge éss d'açí.

QUÈ ÉS LA BILIS ?

Popularment anomenada fel, és una substància líquida groguenca produïda pel fetge. La bilis intervé en els processos digestius com a emulsionant dels àcids grassos. El fetge la segrega contínuament a però la vesícula biliar la manté a la seua "bolsa", i s'allibera al duodé després de la ingesta d'aliments. La bilis la formen sals biliars, proteïnes, colesterol, hormones i enzims per facilitar la digestió.

BIBLIOGRÀFIA
http://ca.wikipedia.org/wiki/iBilis : D'açí és el text.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c2/Illu_pancrease_es.png : D'açí és la imatge.

REDACCIÓ DE L'APARELL RESPIRATORI

El aparell circulatori és el encarregat de captar oxígen de l'atmosfera ( O2 ), i eliminar diòxid de carboni del cos perque ens faria massa àcida la sang ( CO2 ). També és l'encarregat de transportar aquestos gasos a tots els teixits del cos, per tal de "cremar" els aliments

El aparell respiratori està format per el nas, la gola, la laringe, la traquea i els pulmons.
Cada vegada que inspirem prenem aire ric en oxígen que ens entra per la boca i pasa a la gola, d'ahí a la laringe i posteriorment a la tràquea iu per íltim arriba als pulmons. Aquestos es plenen i es buiden constantment. Però hi ha un problem moltes vegades el aire que respirem, o està contaminat o simplement brut. Per això el nostre organisme està preparat per a no ser afectat. Açó ho fem tosint, evacuant-los pel tub digestiu ,o engolint-los.

Només el aire entra pels orificis nassals s' humidifica per a poder ser aprofitat, encara que no ho parega els bells nassals fan una gran funció, perque filtren gran part de la bruticia que hi entra amb l'aire. També podem inspirar per la boca encara que no tenim els pels filtradors i per tant no es filtra l'aire. Tant la boca com el nas s'uneixen a la a la faringe per dos conductes diferents. La laringe es divideix en dos conductes un que va al aparell digestiu ( esòfag ) i l'altre que va al respiratori ( la epligotis, què és una llengüeta de teixit que cobreix el conducte de l'aire quan traguem ).

La laringe és la part superior del conducte del aire, i aquest xicotet tub, conté un parell de cordes vocals que vibren, per tal, de produir sons. La traques s'extén des de la base, fins a la part de baix on es divideix a esquerra i dreta on es troben els bronquis que formen part dels pulmons. Els bronquis es ramifiquen més i formen bronquiols i aquestos es ramifiquen encara més, en xicotetes bolses d'aire on te lloc l'intercanvi d'oxígen ( O2 ) i diòxid de carboni ( CO2 ). El conjunt de alvèols, bronquiols i bronquis s'anomena arbre pulmonar.

El tòrax és una "caixa" on estàn el arbre bronquial, els pulmons, el cor i altres textures importants al nostre organisme.

Espera que vos haja agradat la meua redacció amb una explicació dels pulmons i del sistema respiratori.

BIBLIOGRÀFIA

http://kidshealth.org/parent/en_espanol/general/lungs_esp.html# : D'açí he tret les idees textuals d'explicació.
http://alucinamedicina.files.wordpress.com/2012/03/respiratorio.jpg : D'açí és la primera imatge.
http://www.geocities.ws/rdhenriquez/tumor-med-ped23.jpg : D'açí és la segona imatge.

REDACCIÓ DEL RECOREGUT D'UN ALIMENT .

La redacció tracata del recorregut que fa el sucre del pà, des de què me'l passe a la boca fins que arriba a una fibra múscular del adubctor de la cama.

Me pose el pà a la boca i aleshores comença ja el procés digestiu de manera involutaria.
A la boca es combina amb la saliva i aquesta fa una bola i la llengua el tira cap al esòfag.
El menjar arriba a una zona en la qual està la epligotis que és la "nou" la qual s'assegura que el liment passa a l'esòfag en lloc de la traquea. Quan passa d'açí el menjar arriba als músculs de l'esòfag els quals trituren encara més l'aliment i l'ajuden a baixar a l'estòmag.
El estòmag mescla totes les boles alimentaries, i les tritura juntament amb el suc gàstric i les fortes parets músculars que té l'estomag. A més de triturar i mesclar el aliment, també el desinfecten els bacteris i germens.
Després de tot açó passa cap a l'intestí prim, açí el'imtestí ho descomposa tot, per tal de que el cos ho puga agafar i li traga un bon profit. Tot açó ho fa gracies al fetg, el pancrees i la vesícula biliar.
Tots els òrgans que acabem de nombrar ernvien uns sucs que ajuden a digerir els aliments i permiteixen que el cos absorvisca els nutrients que contenen els aliments ingerits. El pancrees segrega el suc pancreàtic que ajuda a pasar la grasa al corrent sanguini.
Després de permaneixer unes 4 hores els aliments a l'intestí prim els nutrients pasen al fetge mitjançant el corrent sanguini.
El fetge filtra els nutrients de les substàcies de rebuig. Els nutrients continuen al corrent sanguini. A més a més el fetge tamé reté alguns nutrients per si el cos té alguna necessitat urgent. A més d'aço´el fetge segrega la bilis.
Després les substàncies de rebuig passen a l'intestí grós i ahí ja continuen el seu procés.
Mentre els nutrients passen al corrent sanguini i van al cor per tal de agafar pressió i quan ariben al cor entren amb la sang sense pressió per les venes caves, a l'auricula dreta i así passa al ventricle dret i ara si, la sang amb els nutrients és impulsada a pressió per la artèria pulmonar, aquesta es capil·laritza al voltant del àlveols perdent pressió i deixar el CO2 agafant oxígen. Torna al cor per les venes pulmonars i entra per l'auricula esquerra . Passa al ventricle esquerre i la sang amb l'oxígen i amb els nutrients és impulsada per la artèria aorta i aquesta és ramifica fins arribar a transformar-se en capil·lars per tot el cos deixant oxígen i nutrients a les cèl·lules i així es com arriba el sucre del entrepà que s'hem menjatal abductor de la cama.

BIBLIOGRÀFIA

 http://blocs.xtec.cat/cienciaenxarxa/files/2010/04/aparell_digestiu.jpg : D'ací és la primera imatge.
 https://lh4.googleusercontent.com/-oq3tlU_5Yyc/UR95Gqfq1hI/AAAAAAAAA9E/ZsPl6Ii5_yM/s800/dibujo-circulacion-de-sangre5.jpg  : D'açí és la segon imatge.
Redacció redactada mitjançant coneixements pròpis.

REDACCIÓ DE L'APARELL CIRCULATORI

Diferències entre arteries, venes i capil·lars.

ARTÈRIES : Són vasos sanguinis de paret grossa i blanca. Són elastiques i porten sang a pressió des del cor fins els organs. Gràcies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang.

VENES : Són vasos sanguinis de color rosat i plastiques de paret prima, què porten la sang sense pressió des dels òrgans fins el cor.
Entre una artèria i una vena del mateix ordre ( equivalents ), la vena és més ampla i de paret més prima que la artèria. Ex : al coll pujen les venes caròtides i baixen les venes jugulars.

CAPIL·LARS : Són vasos sanguinis molt prims formats per teixit epitelial monoestratiicat de paret molt prima. És l'únic lloc per on la sang pot travessar la paret per deixar oxígen ( O2 ) i arreplegar diòxid de carboni ( CO2 ) i substàncies de rebuig.

Recorregut que fa la sang des del meu dit cor fins el polze del meu dit dret del peu.

La sang es troba sense pressió, retorna per venes que es van reunint fins formar les venes caves ( inferior - superior ), que entren a la auricula dreta ( sense pressió, sense oxígen amb substàncies de rebuig i aliments ) pasa al ventricle dret, ies impulsada a pressió per la artèria pulmonar, es capil·laritza al voltant dels àlveols perdent pressió, deixant diòxid de carboni ( CO2 ) i agafant oxígen ( O2 ) ( amb pressió i amb oxígen i sense CO2 ). Torna al cor per venes pulmonars i entra per l'auricula esquerra. Passa al ventricle esquerre i és impulsada per la artèria aorta i aquesta es ramifica fins a tranformar-se en capil·lars per tot el cos i aleshores arriba al dit menut  del dit dret.

BIBLIOGRÀFIA

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgifSosR_EunoNNXho8LwK-hJiTMZvyLHMD0rOCD80r8U3JFfGVHfA_41QydMY_bWc3DngcRLnuoNypaSV8UQsVuYRpbDcpirbAWnlpwQ_OvIyg6Mg6BJcv1weV5EL_iQcHgw5eg5sM5PI/s1600/Estructura+de+venas+y+arterias.jpg : Aquesta és la  imatge.
https://www.youtube.com/watch?v=Z2QMZ2_rOlM : D'açí és el video.
La edacció és extreta d'una classe de Biologia.