Un èsser viu és un conjunt de materia orgànica organitzada
en cèl·lules que intercanvia materia, energía i información amb el medi ambient
per tal de mantindre la seua complexitat creixer i reproduir-se.
CONCEPTE D’ESPÈCIE
Els ésssers vius es classifiquen en categories, per les
seues semblances i les seues diferències. Aquest tipus de classificació es diu
jeràrquica, perquè cada grup es pot agrupar amb grups semblants per formar una
categoria major. Hi ha diferents categories jeràrquiques.
La categoria de menor rang jeràrquic és l'espècie. Una
espècie és un grup d'individus que s'assemblen i que es poden reproduir entre
ells i tindre descendència fértil.
Que es puguen reproduir entre ells s'ha de prendre de manera
teòrica, dos mascles o dos femelles no es poden reproduir entre ells, però els
seus caracters hereditaris es poden trobar junts en un dels seus nets, amb la
qual cosa els seus gens sí s'hauran mesclat.
Un cas especial és el dels individus híbrids; quan dues
espècies són molt semblants, només pasa quan són evolutivament molt properes,
potser puguen reproduir-se sexualment i tindre descendents, aquests descendents
són estèrils i és una prova de que les dues espècies evolucionen per separat,
perquè els híbrids no poden tindre descendència.
NOM DE LES ESPECIES
Cada espècie té un nom exclusiu. La manera d'anomenar les
espècies se la va inventar Carl Von Linné. Consisteix en dues paraules en
llatí. La primera paraula s'escriu amb majúscula i la segona en minúscula.
ADAPTACIÓ
S'anomena adaptació a cada una de les característiques que
poseeixen les espècies i que les permeten fer front als problemes que es troben
a l'ambient.
Els
individus no s'adapten, naixen adaptats o no. Tenen les característiques que
les permeten sobreviure o no. Aquestes característiques que permetran als
individus sobreviure les hereten
dels seus pares, encara que a voltes es produeixen mutacions
genètiques amb les què apareix una nova característica, que abans no estava i
que afavoreix a l'individu.
No s'ha de confondre l'adaptació amb l'acomodació, que són
xicotets canvis al cos dels individus per a respondre a un canvi d'ambient.
BIODIVERSITAT
Els científics es refereixen a la biodiversitat com el
conjunt d'espècies que habiten un ecosistema, però no només paren atenció en el
nombre d'espècies sinó en el nombre d'individus de cada espècie.
La biodiversitat informa de l'estat de salut d'un ecosistema
i és la garantia de la seua conservació. És per això que no només s'hem de
fixar en el nombre d'espècies, també en si les espècies tenen prou individus i
no estan en perill d'extinció.
Als ecosistemes, cada espècies desenvolupa una manera de
viure (en ecologia s'anomena ninxol ecològic); els vegetals fabriquen aliment
per a ells i per als animals, els insectes mengen dels vegetals però
afavoreixen la seua reproducció, els carnívors impedeixen que els herbívors
cresque massa i es mengen totes les plantes, els fongs descomponen els
cadàvers, etc. Tot està regulat, i si falla una espècie la regulació es trenca.
Des del punt de vista humà, als agricultors els interessa
tindre poca biodiversitat als seus camps per a què ningú es menge la seua
producció, per açò utilitzen herbicides i insecticides. L'agricultura, per
tant, posa en perill la biodiversitat natural.
Hem de tindre un equilibri entre el nostre rendiment i
l'equilibri dels ecosistemes perquè hi ha altres beneficis de la biodiversitat
que podem posar en perill, entre altres: l'obtenció de medicaments que potser
encara no conegem, i altres subtàncies químiques que produexen les plantes i
que poden servir per a desenvolupar la nostra tecnologia, com les gomes,
cautxú, fibres vegetals, etc. Els fongs també són una font de medicaments.
FORMACIÓ D’ESPECIES
Com es formen les espècies? S'han extingit espècies i n'han
aparegut de noves al llarg de tota la història geològica. mitjançant el procés
d'evolució.
Una de les primeres coses que hem de repasar, per poder
parlar d'aquest tema, és el concepte de temps geològic: La Terra es formà fa
4500 milions d'anys, la majoria dels dinosaures s'extingiren fa uns 60 milions
d'anys i l'especie humana aparegué fa uns 2 milions d'anys. La majoria del
temps de vida de l'especie humana ha sigut prehistòria perquè civilitzacións
sedentàries agrícoles i ramaderes no ha hagut més enllà de uns 10000 anys. Com
podeu comprovar; ha hagut temps per poder evolucionar!
La selecció artificial és la cria intencionada de certs
trets fenotípics o combinació de trets sobre d'altres. El terme va ser definit
per en Charles Darwin en contrast al procés de la selecció natural. La selecció
artificial que produeix un empitjorament de l'espècie des del punt de vista
humà és anomenada selecció negativa.
Selecció natural: A la natura, quan qualsevol espècies
animal, vegetal, fong, protoctista o monera, es reprodueix sexualment naixen
individus diferents i no tots aconsegueixen els recursos amb la mateixa
eficàcia, alguns moren abans de poder reproduir-se; bé perquè no han pogut
nodrir-se correctament o no han pogut escapar dels depredadors o les dues coses
a la vegada.
Els que moren sense reproduir-se no deixen les seues
característiques a la següent generació. Les característiques de la següent
generació seran l'herència dels que sí han aconseguit reproduir-se. Les coses
no són mai molt ràpides, però generació rere generació, les característiques
d'una població pot anar canviant; evolucionant.
Si tots els individus de la població estan comunicats, es
mesclen tots amb tots i la població evoluciona en conjunt, però si , per
qualsevol causa, les poblacions es queden aïllades, cada població pot
evolucionar de manera diferent, perquè no en tots els ambients sempre són
millores les mateixes caraterístiques. Poden diferenciar-se tant que ja no
poden reproduir-se entre elles i s'han convertit en dues espècies.
Charles Darwin, creador de la Teoria de l'evolució a finals
del segle XIX, no sabia per què naixien individus diferentes.
Ara es sap que, de tant en tant, es produeixen mutacions als
gens que fan que apareguen individus de característiques diferents als que considerem
normals en una espècie. Després només cal que eixa característica siga millor
que la que havia fins eixe moment i llavors anirà sent cada vegada més abundant
perquè els individus que la tinguen es reproduiran més que els altres.
EXTINCIÓ D’ESPECIES
L'extinció és part del fenòmen de l'evolució. Al llarg de la història geològica
han aparegut espècies i s'han extingit unes altres.
Per què s'extingeix una espècie? En general les espècies
arriben a estar en perill d'extinció quan la seua taxa de natalitat és menor
que la seua taxa de mortalitat i el nombre d'individus va minvant en lloc de
crèixer.
Per què naixen pocs individus? Al animals, en principi,
perquè les femelles no han aconseguit prou energia per a fabricar òvuls, perquè
no s'han alimentat bé, també poden influir coses que diguèreu a classe:
diferències entre el nombre de mascles i femelles. Als vegetals hi ha molts
factors que els poden afectar; falta de llum, falta d'aigua, massa aigua,
sequera, massa calor, massa sal al terra que fa que s'assequen, poca sal al
terra i per tant pocs nutrients, etc.
També depén del tamanys de la població, quan més siguen més
es reproduiran, per això hi ha un moment en que la espècie entra en perill
d'extinció i és molt difícil recuperar-se.
Per què
moren molts individus? Per excés de depredació, per competència pel
mateix recurs amb altres espècies, per enverinament, principalment causada pel
humans. En resum, perquè algún factor fa que ja no estiguen tan adaptats al seu
ambient com estaven abans.
Cal destacar que sempre han ocorregut extincions, a voltes
per canvis d'ambient gradual, altres voltes per canvis d'ambient ràpids.
Actualment l'ambient de les diferents espècies està canviant per influència
humana.
En realitat sempre poseu com exemple els caçadors que maten
els individus, però és més important el fet de que els humans ocupem el
territori de les altres espècies i aprofitem els recursos més ràpids que
qualsevol altra espècie. A altres espècies indirectament els canviem els seu
medi a causa del canvi climàtic produit principalment pel consum de
combustibles fòssils.
L'extinció té a veure amb la formació d'espècies, amb
l'adaptació i amb l'evolució. Si és un procés natural, una especie nova pot ser
més competitiva que una antiga i fer que aquesta s'extingisca. Al llarg de la
història geològica ha ocorregut continuament. El problema és que actualment els
responsables de l'extinció massiva d'espècies som l'espècie humana i tindrà
consequències als ecosistemes.
