CLOROPLAST: Fotosíntesi.

Són els orgànuls que contenen la clorofila i són exclusius dels vegetals on es realitza la fotosíntesi; són estructuralment semblants a les mitocondries; la teoria endosimbiòtica proposa el mateix origen per a ambdós orgànuls. Els cloroplasts tenen dues membranes, un de externa, la qual és permeable, i un altra de impermeable als ions. En l'interior de la membran hi ha una dissolució col·loïdal anomenada estroma que poseeix el seus propis ribosomes, i la seua pròpia cadena d'ADN circular.

En els cloroplasts es realitzen dos tipus de processos químics diferenciables.

La fase llumínica de la fotosíntesi: És indispensable la presència de llum de primeres.
Associat a la membrana til·lacoidal es realitza la fotòlisi de l'aigua; utilitzant l'energia de la llum s'extrauen els electrons de l'aigua i s'acumulen com a potencial reductor en mol·lèules de NADPH2 i ATP, és la fotosíntesi en sentit estricte, correspon a les reacions del metabolisme energètic dels vegetals. Quan descomposem l'aigua, utilitem l'hidrogen per a la següent fase, i l'oxígen és alliberat al medi.

La fase fosca de la fotosíntesi: No depén directament de la llum, però sí dels productes de la fase lluminosa.
A aquesta fase es converteix l'hidrogen, el dióxid de carboni, i l'oxígen en glucosa. A la fase oscura, amés, també s'agafen el productes de la fase lluminica (ATP I NADPH2) i és realitn més processos químics sobre ells. La fase oscura ocorre a l'estroma.

BIBLIOGRÀFIA
-Llibre Biologia i Geolgia, 1º BATX. Ed. ECIR
-Apunts del tema de citòlogia de pmiguel600k.
-Wikipedia. Sols la fase osura.
-Imatge:  https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0c/Photosynthesis-es.png

ATMÒSFERA PRIMITVA

Segons Oparin (1894-1980, va ser un biòleg i bioquímic soviètic) gràcies a l'atmòsfera primitva es va originar la vida a la Terra. L'atmòsfera primitiva era totalemnt diferent a l'atmosfera actual, l'actual és rica en oxígen i en nitrogen, mentre que la primitiva, es pensa que estaria composta majoritariament per nitrogen, vapor d'aigua, i diòxid de carboni, els quals li donaven una tonalitat roja al cel.

A més de tot açó, la temperaura a la Terra era molt alta, i continuament hi havien tormentes elèctriques, i els rajos solars arribaven a la superfície del planeta mb molta facilitat. Oparin ens dius que aquests tres elements nombrats anteriorment reaccionen entre ells formant aminoàcids, els quals són els constituents de les proteïnes. Encara que hi havien altes temperatures a la Terra, hi havien constants plujes a la Terra, iamb aqueste plujes es depositaven aminoàcids, els quals no es tornaven a evaporar, aquest va ser un pas molt important per a l'orígen de la vida.

La inexistènia de plujes, va fer que es pogueren formar els oceans i amb ells van ser arrastrades les proteïnes i els aminoàcids. Després de multitud de reacions en prou de temps, les proteïnes dissoltes amb aigua van formar coloides, i amb la interació d'ells van apareixer els coacervats (una mol·lécula mantenida unida por forces electrostatiques).
Oparin anomenà coacervatsals "protobiontes". Un "protobionte", és un glóbul estable que és propens a la autosíntesi si s'agita una suspensió de proteïnes, polisàcarids i àcids núcleics.
És posible que a aquella època ja existiren proteïnes amb propietats catalizadores, i això acelerava el procés de creació de noves substàncies.

Quan ja hi havia mol·lécules de nucleproteïnes, els coacervats paaren a envoltar-les.  En aquell moment sols faltava, que les mol·léules de proteïnes i de lípids s'organitzaren a la períferia de cada gotícula, formant una membran lipoproteïca. Ara ja estaven formades les formes de vida més rudimentaries.

D'aquesta orma Oparin va obrir el camí on químics orgànics pogueren formar sistemes microscópics i localitzats a partir de les quals, eixes formes de vida primitives pogueren desenvoluparse.

BIBLIOGRÀFIA
-Coneixements pròpis a la primera part de la redacció.
-Wikipedia, en concret he buscat Oparin.
-http://www.nodo50.org/ciencia_popular/fotos/oparin.JPG: D'açí és la imate d'Oparin.

INTRODUCIÓ A LA CITÒLOGIA

Una vegada acabat ya el el tema de bioquímica, ara ens toca parlar de la cèl·lula, nou tema, o millor dit nou tema a parlar, perquè a la biologia tot hi té relació, anem a fer-hi una xicoteta introducció al nou tema. El qual es basa en la cèl·lula, per tant toca agafar conceptes anteriors i anar calfant motors. "Va de bó".

Anem a parlar un poc de història de la biologia al principi, des de 1837 fins al 1855, Schleiden, Swann i Wirchow elaboren la teoria cèl·lular amb dos postulats:
1º- La cèl·lula és la unitat anatòmica y funcional de l'èsser viu.
2º - Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula.

Al 1938, el científic soviétic Oparín, va enunciar la teoria sobre l'origen de la ida. La seua teoria encara està en revisió, en aquesta ell intenta explicar que la materia òrganica, apareix a partir de la matèria inòrganica existent a la Terra. El orífen de la vida es remonta 3.500 milions d'anys enrere, quan hi havien unes condicions atmòsferiques idònees per al orígen de la vida.Aquesta atmosfera, rep el nom d'atmosfera primitiva.

Açó es el que podem resaltar del que sabem al voltant de l'evolució de la cèl·lula. Ara pasem a fer una breu introdució al voltant de les cèl·lules eucariotes i procariotes.

Anomenem cèl·lules eucariotes, a totes aquelles cèl·lules amb un nucli cèl·lular delimitat dins de una doble capa lípidica, la membrana nuclear la qual és porosa y conté el seu material hereditari, fonamentalment la seua informació genètica. Les cèl·lules eucariotes van evolucionar a partir del mateix tronc comú de les cèl·lules procariotes, gràcies a la presenia d'un codi genètic universal. Fins a l'actualitat les èl·lules eucariotes han evolucionat de dues formes diferents:

1º- Els òrganuls membranosos i la membran nuclear procedeixen de la tendència al desenvolupament de les invaginacions de la membrana que també es produeixen a les cèl·lules procariotes. El retile endoplamàtic, el vacúols, l'aparell de Golgi i els lisosomes són els òrgnuls produïts per  les invainacions de la membrana, cada un realitza una funció, però el únic i, és mantindre la inormació genètica.

2º- La teòria endosimbiòtica, proposa la simbiosi d'una d'aquestes cèl·lules amb un aparell membranós molt més desenvolupat, i per tant, més gran, amb una o diverses cèl·lules procariotes que s'incloïen dins d'ella, en vesíules d'endocítosi i que és van espeialitzar en l'obtenció d'energia; aquesta relació donaria origen als acuals mitocondris i cloroplastos.

Anomenem cèl·lula procariota a aquelles cèl·lules que no tenen un nuli cèl·lular definit, és a dir el seu material enètic s'encontra dispers al citoplasma, casi sense excepció, els organismes basats en cèl·lules procariotes son unicèl·lulars. I per últim, es creu que tots els organismes que existeixen actualment deriven de una forma unicèl·lular procariota.


BIBLIOGRAFIA
Primera part,part de la història, extreta del curs i dels apunts. Pàgina: pmiguel600k.
Segona part, extreta de la WIKIPEDIA i del curs (pmiguel600k).
 https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/eb/CelulaEucariotaAnimal.jpg: Primera imatge, cèl·lula eucariota.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Average_prokaryote_cell-_es.svg/1258px-Average_prokaryote_cell-_es.svg.png: Segonaimatge, cèl·lula procariota.