viernes, 23 de octubre de 2015

MODELS ESTRUCTURALS DE LA TERRA

Per poder dividir l'estructura de la Terra, podem utilitzar dos models per tal de dividir l'estrucutura terrestre.

El primer, el model Geoquímic: divideix la Terra en capes concèntriques basant-se en la seua composició, aleshores es divideix en:

- Escorça, se'n poden distingir dos tipus d'escorces, l'oceànica, la qual està composta per gabres roques plutòniques i basalts, a més de roques volcaniques amb la mateixa composició química. I després està l'escorça continental, que està formada per granits, roques metamòrfiques i sediments.

-Mantell, està dividit en superior i inferior. Ambdós tenen la mateixa composició a base de peridotites i ecloguites, l'únic què els diferència, és la densitat i la pressió a la que estan sotmessos.

-Nucli, és divideix en exterior i interior. El nucli exterior és líquid i el interior sòlid, sabem açó per les ones P i S, ambdós estan formats per aleacions de ferro i níquel, amb una composició metàlica molt superior.

El segon, el model Dinàmic: ivideix la Terra segons l'estat físic i la dinàmica de les capes. S'estructura en:

-Litosfera, zona més superfícial de comportament rígid, la qual inclueix l'escorça i el mantell litosfèric que forma part del mantell superior.

-Astenosfera, entre 100 i 250km, de comportament plàstic. Esta zona està formada per materials fossos. En ella se originen corrents de conveció.

-Mesosfera, entre els 250 i 2700km, té una dinàmica de corrents de conveció, "penachos", i plomes tèrmiques

-Endosfera, coincideix amb el nucli del model geoquímic.

BIBLIOGRÀFIA

*Apunts del tema de Geodinamica interna.
*https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGDxC64ZtST4saLZDarfU36-gajxsbJ-183Qb592T0e0Y4eGqGIUPulkRGAD2GmIoqtKF3WChblIcPknXmBsd9Zm05MM9H0R04W593kex7W1ujucDR8cM7zm99qPt8tUAWJl1jaQZhiFR/s1600/modelos+de+la+geosfera.png: model Geoquímic.





             


domingo, 18 de octubre de 2015

DISCONTINUÏTATS

Torne a fer una altra entrada al blog. S'acosta el examen i vull deixar prou de temari explicat así. Hui toquen discontinuïtats. Anem allà.
La simple observació e om varien les velocitats de les ones P i S, posa de manifest la existència de cambis bruscos en la velocitat de les ones, que corresponen a superfícies de separació de materials de diferent comportament i naturalesa. Aquests canvis corresponen a les discontinuïtats sísmiques. La presencia d'aquestes indica una composició heterogènia del globus terraqui.

Les principals discontinuïtats són:

1- Discontinuïtat de Mohorovic
    - Presenta uns limits irregulars, unes vegades s'encontra a 65km de profunditat, baix de les grans              serralades i altres vegades s'encontra a 5km en el fons dels oceans.
    - Aquesta discontinuïtat està generalitzada en ota la Terra. Separa l'escorça i el mantell.

2- Discontinuïtat de Repetti
     - S'encontra entre els 800 i 1000km de profunditat. Separa el mantell superior del inferior

3- Discontinuïtat de Gutenberg
     - Sobre els 2900km les ones P sofreixen un canvi brusc de la velocitat de propagació i les S deixen de propagarse; és en eixe moment quan s'encontra aquesta discontinuïtat, què separa el mantell del nucli.

4- Disontinuïtat de Wiechert-Lehmann
     - A uns 5100km de profunditat es produeix un augment important de la velocitat de les ones P.
     - Separa el nucli intern del extern, què es prolonga ins al centre de la Terra a uns 6371km.

Existeix també una "discontinuïtat menor", correspon a una zona entre 100 i 250km de profunditat en la qual s'origina un descens de la velocitat de les ones P i S.

BIBLIOGRÀFIA

Apunts del tema de Geodinàmica Interna
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Discontinuidades.jpg: Imatge de discontinuïtats

  

sábado, 17 de octubre de 2015

FONTS D'ENERGIA DE LA TERRA

Bona vesprada tornem a fer un altre treball al blog, coemnça ja el curs de veritat.
En aquesta entrada hi anem a parlar dels diferents fonts d'energia què té la Terra.

1- Energia del interior de la Terra, coneguda com a energia geotèrmica. Aquesta energia prové de dos fonts diferents:
 * Calor residual o remanent, què es va despendre en els processos de formació de la Terra, i què encara conserva la Terra des de la seua formació.
 * Desintegració dels elements que posseixen elements radioactius.

2- Energia procedent del Sol, gràcies a la qual es produeixen a la superfície terrestre els processos geològics externs, processos destructors del relleu. Aquestos són la meteorització, erosió, transport, sedimentació.

BIBLIOGRÀFIA
- Apunts del tema de geodinamica interna de pmiguel600k.
- https://commons.wikimedia.org/wiki/Sun#/media/File:SunFromClouds.jpg: Imatge de wikimedia commons

sábado, 3 de octubre de 2015

LA PIRITA

Ja hem comensat un nou curs, i poc a poc, estem acabant la nostra etapa al institut.
Després de un temps de descans (l'estiu), tornem a l'activitat estudiantil. Jo crec que ara els primers dies d'octubre i ja uns dies a classe, és el moment de rependre l'actvitat al blog.

El primer treball, té relació amb els primers dies de curs amb un repàs dels minerals i roques.
Aquest repàs el vam fer amb un esquema de la classsificació dels minerals.
Al esquema apareixen una diversitat de pedres, ex: HALITA (Sal Gemma), GUIX (Algeps), QUARS, CALCITA, GALENA, i la meua elegida per a fer el treball, què és la PIRITA.

LA PIRITA

La pirita és una roca metamòrfica del grup dels sulfurs, la fórmula de la qual és: FeS2.
La seua superfície és reflectant, amb un tó dorat metàl·lic. Es sol presentar freqüentment en cristalls cúbics.
És blana de manera què és millor mantindre-la allunyada de les pedres dures.
S'origina en roques de segregació magmàtica. A vegades es formen en els sulfurs per contacte i en roques ígnees per metaformisme de contacte. És el sulfur més abundant del planeta, un mineral comú en roques plutòniques, volcàniques, sedimentaries i metamòrfiques. Magnètica per calentament, s'encontra en tot tipus de roques, i s'asocia emb les aigües termals. S'utilitza per a extraure sofre, per a la producció de àcid sulfúric i sulfat ferrós.

El seu nom deriva del grec "pyr", què significa "foc", ja què amb la fricció rebutja xispes i des de l'època prehistòrica fins fa 100 anys, s'utilizava per a fer foc.

BIBLIOGRÀFIA
http://www.espiritugaia.com/Pirita.htm : D'açi´he extret tota la informació del text.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/gl/thumb/3/32/Pirita_Maclada.jpg/250px-Pirita_Maclada.jpg : 1ª Imatge.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/2780M-pyrite1.jpg/245px-2780M-pyrite1.jpg: 2ª Imatge.