INTRODUCCIÓ A LA BIOLOGIA

Comencem tema nou, comencem la Biologia, és la part del temari que més m'agrada, tinc que reconeixer-ho, més que la geologia, que tampoc em desagrada. Comencem amb èssser viu;

Un èsser viu és un conjunt d'àtoms i molecules que forma una estructura material molt oraganitzada i complexa, la qual es relaciona amb el medi ambient, intercanviant matèria i energia de una forma ordenada, per tal de realitzar les funcions bàiques de la vida, les quals són la nutrició, relació i reproducció.

Segons la nutrició, poden existir dos tipus de èssers vius, autòtrofs i heteròtrofs.

Els autòtrofs, sintetitzen substàncies òrganiques a partir de substàncies inòrganique (H2O, CO2 y sales minerales) què agafen del terra i de l'atmosfera, utilitzant l'energia Solar, mitjançant la fotosíntesi o mitjançant reaccions químiques. Exemples: plantes i algues.

Els heteròtrofs, necessiten aliments d'altres èssers vius, per tal d'alimentar-se, alguns exemples són els animals i els fongs.

Podem realitzar una classificació del èssers vius com a repàs, de manera molt general.
Es divideixen en pluricèl·lulars o unicèl·lulars, o una mescla d'ambdos com és el cas dels hongs, què és un mescla d'ambdós.

Els èssers pluricèl·lulars, es poden dividir en animals i plantes, al mateix temps els animals, es divideixen vertebrats i invertebrats, els primers els composen els rèptils, les aus, els amfibis, els peixos, i els mamífers.
Pel que fa als invertebrats, els dividim en porífers, mol·luscos, cnidaris, gusans, artròpodes i equinoderms.Les plantes, formen l'altra "rama" dels pluricèl·lulars, les quals es divideixen les plantes amb llavor i sense llavor.

Els èssers unicèl·lulars, es divideixen en dos grups en monera, la qual en formen part els bacteris, i cianobacteris, i els prototistes, formats per algues i protozous.

BIBLIOGRÀFIA
https://sites.google.com/site/microorganismoszafra/clasificacion-de-los-seres-vivos: Tota la informació, menys la definició d'èsser viu.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Organisme: D'açí he extret la definició d'èsser viu.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bc/E_coli_at_10000x,_original.jpg: Imatge del bacteri
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2c/Extant_reptilia.jpg: Imatge dels rèptils

ROQUES MAGMÀTIQUES

Les roques magmàtiques, són totes aquelles roques que provenen del refredament de un magma, si el refredamet es produeix al interior, les roques que es formen reben el nom de plutóniques, mentre, què si el refredament es produeix al exterior, les roques que es formen reben el nom de volcàniques.

Les roques plutóniques son grans masses de roques magmàtiques, les quals reben diferents noms segons les dimensions de l'intrusió:
- Batolit: massa plutònica de grans dimensions
- Lacolit: de menor tamany, respecte a l'anterior, sol estar unida mitjaçant un conducte a un batolit.

Les roques volàniques, independentement de la seua composició, es poden agrupar per la seua formació en:
-Piroclasts: són fragments rocosos. Es trata del material fos que es llançat al aire durant l'actvitat volcànica y que es gela al caure en forma de pluja. Els troços de tamany xicotet son les cendres volcàniques, els de tamany intermig es denominen lapili o escories. Quan adquireixen un major tamany i un aspecte redondejat s'anomenen bombes volcàniques.

BIBLIOGRÀFIA
Tota la informació extreta forma part dels apunts del projecte biosfera de 1ª de Batxillerat, realitzats per Juan Aznar.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cd/Museo_de_La_Plata_-_Basalto_escori%C3%A1ceo.jpg: Es la primera imatge, la qual fa referència a les roques volcàniques (basalt)
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2a/Roca_Granito.JPG: És la segona imatge, la qual fa referència a les roques plutòniques (granit).

MODELS ESTRUCTURALS DE LA TERRA

Per poder dividir l'estructura de la Terra, podem utilitzar dos models per tal de dividir l'estrucutura terrestre.

El primer, el model Geoquímic: divideix la Terra en capes concèntriques basant-se en la seua composició, aleshores es divideix en:

- Escorça, se'n poden distingir dos tipus d'escorces, l'oceànica, la qual està composta per gabres roques plutòniques i basalts, a més de roques volcaniques amb la mateixa composició química. I després està l'escorça continental, que està formada per granits, roques metamòrfiques i sediments.

-Mantell, està dividit en superior i inferior. Ambdós tenen la mateixa composició a base de peridotites i ecloguites, l'únic què els diferència, és la densitat i la pressió a la que estan sotmessos.

-Nucli, és divideix en exterior i interior. El nucli exterior és líquid i el interior sòlid, sabem açó per les ones P i S, ambdós estan formats per aleacions de ferro i níquel, amb una composició metàlica molt superior.

El segon, el model Dinàmic: ivideix la Terra segons l'estat físic i la dinàmica de les capes. S'estructura en:

-Litosfera, zona més superfícial de comportament rígid, la qual inclueix l'escorça i el mantell litosfèric que forma part del mantell superior.

-Astenosfera, entre 100 i 250km, de comportament plàstic. Esta zona està formada per materials fossos. En ella se originen corrents de conveció.

-Mesosfera, entre els 250 i 2700km, té una dinàmica de corrents de conveció, "penachos", i plomes tèrmiques

-Endosfera, coincideix amb el nucli del model geoquímic.

BIBLIOGRÀFIA

*Apunts del tema de Geodinamica interna.
*https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicGDxC64ZtST4saLZDarfU36-gajxsbJ-183Qb592T0e0Y4eGqGIUPulkRGAD2GmIoqtKF3WChblIcPknXmBsd9Zm05MM9H0R04W593kex7W1ujucDR8cM7zm99qPt8tUAWJl1jaQZhiFR/s1600/modelos+de+la+geosfera.png: model Geoquímic.





             

DISCONTINUÏTATS

Torne a fer una altra entrada al blog. S'acosta el examen i vull deixar prou de temari explicat así. Hui toquen discontinuïtats. Anem allà.
La simple observació e om varien les velocitats de les ones P i S, posa de manifest la existència de cambis bruscos en la velocitat de les ones, que corresponen a superfícies de separació de materials de diferent comportament i naturalesa. Aquests canvis corresponen a les discontinuïtats sísmiques. La presencia d'aquestes indica una composició heterogènia del globus terraqui.

Les principals discontinuïtats són:

1- Discontinuïtat de Mohorovic
    - Presenta uns limits irregulars, unes vegades s'encontra a 65km de profunditat, baix de les grans              serralades i altres vegades s'encontra a 5km en el fons dels oceans.
    - Aquesta discontinuïtat està generalitzada en ota la Terra. Separa l'escorça i el mantell.

2- Discontinuïtat de Repetti
     - S'encontra entre els 800 i 1000km de profunditat. Separa el mantell superior del inferior

3- Discontinuïtat de Gutenberg
     - Sobre els 2900km les ones P sofreixen un canvi brusc de la velocitat de propagació i les S deixen de propagarse; és en eixe moment quan s'encontra aquesta discontinuïtat, què separa el mantell del nucli.

4- Disontinuïtat de Wiechert-Lehmann
     - A uns 5100km de profunditat es produeix un augment important de la velocitat de les ones P.
     - Separa el nucli intern del extern, què es prolonga ins al centre de la Terra a uns 6371km.

Existeix també una "discontinuïtat menor", correspon a una zona entre 100 i 250km de profunditat en la qual s'origina un descens de la velocitat de les ones P i S.

BIBLIOGRÀFIA

Apunts del tema de Geodinàmica Interna
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Discontinuidades.jpg: Imatge de discontinuïtats

  

FONTS D'ENERGIA DE LA TERRA

Bona vesprada tornem a fer un altre treball al blog, coemnça ja el curs de veritat.
En aquesta entrada hi anem a parlar dels diferents fonts d'energia què té la Terra.

1- Energia del interior de la Terra, coneguda com a energia geotèrmica. Aquesta energia prové de dos fonts diferents:
 * Calor residual o remanent, què es va despendre en els processos de formació de la Terra, i què encara conserva la Terra des de la seua formació.
 * Desintegració dels elements que posseixen elements radioactius.

2- Energia procedent del Sol, gràcies a la qual es produeixen a la superfície terrestre els processos geològics externs, processos destructors del relleu. Aquestos són la meteorització, erosió, transport, sedimentació.

BIBLIOGRÀFIA
- Apunts del tema de geodinamica interna de pmiguel600k.
- https://commons.wikimedia.org/wiki/Sun#/media/File:SunFromClouds.jpg: Imatge de wikimedia commons

LA PIRITA

Ja hem comensat un nou curs, i poc a poc, estem acabant la nostra etapa al institut.
Després de un temps de descans (l'estiu), tornem a l'activitat estudiantil. Jo crec que ara els primers dies d'octubre i ja uns dies a classe, és el moment de rependre l'actvitat al blog.

El primer treball, té relació amb els primers dies de curs amb un repàs dels minerals i roques.
Aquest repàs el vam fer amb un esquema de la classsificació dels minerals.
Al esquema apareixen una diversitat de pedres, ex: HALITA (Sal Gemma), GUIX (Algeps), QUARS, CALCITA, GALENA, i la meua elegida per a fer el treball, què és la PIRITA.

LA PIRITA

La pirita és una roca metamòrfica del grup dels sulfurs, la fórmula de la qual és: FeS2.
La seua superfície és reflectant, amb un tó dorat metàl·lic. Es sol presentar freqüentment en cristalls cúbics.
És blana de manera què és millor mantindre-la allunyada de les pedres dures.
S'origina en roques de segregació magmàtica. A vegades es formen en els sulfurs per contacte i en roques ígnees per metaformisme de contacte. És el sulfur més abundant del planeta, un mineral comú en roques plutòniques, volcàniques, sedimentaries i metamòrfiques. Magnètica per calentament, s'encontra en tot tipus de roques, i s'asocia emb les aigües termals. S'utilitza per a extraure sofre, per a la producció de àcid sulfúric i sulfat ferrós.

El seu nom deriva del grec "pyr", què significa "foc", ja què amb la fricció rebutja xispes i des de l'època prehistòrica fins fa 100 anys, s'utilizava per a fer foc.

BIBLIOGRÀFIA
http://www.espiritugaia.com/Pirita.htm : D'açi´he extret tota la informació del text.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/gl/thumb/3/32/Pirita_Maclada.jpg/250px-Pirita_Maclada.jpg : 1ª Imatge.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/2780M-pyrite1.jpg/245px-2780M-pyrite1.jpg: 2ª Imatge.

TEORIA DE LA PANSPÈRMIA

En el segle XIX, afirmava que unes formes de vida diminutes, escapades d'algún planeta, es van desplaçar a la deriva per l'espai i van inocular la vida en diferents parts de la galàxia. Hui sabem que la radiació en l'espai es tan gran, que aquells petits organismes haurien mort abans d' acabar el viatge.

Una actualització d'aquesta teroia postula que la vida fou sembrada en la Terra, i potser, en altres planetes, per èssers intel·ligents que procedien d'altres sistemes solars amb un grau d'evolució molt avançat respecte al nostre.

BIBLIOGRÀFIA
Apunts extrets del libre de biologia
La imatge d'açí:http: //creationwiki.org/pool/images/e/ec/Space_molecules.jpg

L'ESPECIACIÓ

És el procés e formació de noves espècies a partir d'un avantpassat comú per mitjà de l'acumulació de petits canvis. Perquè hi haja especiació s'ha de produir aïllament genètic. Pot ser de dues maneres:

- Dues poblacions de la mateixa espècie queden separades geogràficament per una barrera que n'impedeix el aparellament lliure. Cada població es va adaptant al seu entorn i al cap de milers d'anys són espècies diferents

- Dues poblacions de la mateixa espècie no estan separades geogràficament però hi ha mecanismes d'aïllament que eviten l'intercanvi de gens entre ambdues poblacions.

BIBLIOGRÀFIA

La informació l'he extreta d el llibre de biologia de 4t.
La imatge de:http: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOSPilPFJDLryyXCu0vFofjej5sXub6X9RJiU9nFf6_q9xyulwBDjtQXy_4x8uSuqgXt9IgzHzog_IZH05dLi3Pc8wGFn2Uaa6ed0lmkRAf-CHacLt2XEJPmnm6b_GhVFG-TQEjemS6gqv/s320/micro_mech_3+%281%29.gif

LA TEORIA DE LAMARCK

Va desenvolupar una teroia en la qual explicava els mecanismesmes evolutius.

- Els éssers vius tenen tendència innata al perfecionament

- Llei de l'ús i el desús dels òrgans. Els canvis de l'ambient creen necessitats en els organismes per a adaptar-se a les noves condicions de vida.

- La funció crea l'òrgan. Quan els canvis ambientals orginen necessitats completament oves, poden sorgir, com a resposta, òrgans totalment nous.

- Herència dels caràcters adquirirts. Perquè els nous caràcterses perpetuen i cresquen en les generacions posteriors, han de ser hereditaris.

Segon Lamarck per adaptació han anat sorgint diverses espècies al nostre planeta, però aquesta teoria és errònia perque tots els intents per demostra-la han fracassat rotundament.

BIBLIOGRÀFIA
He tret els apunts del llibre de biologia
D'açí la imatge: http://www.macroevolution.net/images/jean-baptiste-lamarck-239-224-11.jpg

LES TEORIES DARWINISTES

A mitjan segle XIX, Darwin va coneixer una teoria, la teoria de la selecció natural.
Els arguments principals d'aquesta teoria són:

- Els éssers vius en condicions naturals produeixen una descèndencia molt nombrosa
- En la naturalesa, només prospera una minoria dels nascuts, així, la majoria de la descèndencia mor.
- Qualsevol població està formada per individus que presenten petites diferències hereditàries.
- Sobreviuen els més  aptes o els que estàn més ben adaptats al ambient que els envolta. Els supervivents són els que triomfen en la lluita per l'existència.
- Els supervivents transmeten a la seua descendència els caràcters adaptatius favorables. Aquesta selecció natural origina les diferents adaptacions dels organismes al medi ambient.

BIBLIOGRÀFIA

La informació ha estat extreta del libre de text.
D'açí es la imatge: http://www.facultadeccdomar.es/wp-content/uploads/2014/12/charles_darwin.png

EL FIXISME I EL CATASTROFISME

El fixisme i el catastrofisme, són dues teories que van tindre una gran credibilitat durant segles.

El fixisme considerava que totes les espècies eren fixes i que van ser creades al començament del temps, els fòssils es consideraven "capritxos" de la naturalesa o espècies que van desaparéixer per catàstrofes diverses, però sense relació amb les espècies actuals.

La teoria catastrofista va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons el catastrofisme, la Terra ha estat poblada per una sucessió de flores i faunes i independentsentre si.

Els èssers vius eren producte d'actes creadors seguits d'anhilcaions catastròfiques, la darrera va ser el diluvi universal. Es van aribar a comptabilitzar fins a 27 creacions diferents

BIBLIOGRÀFIA

La informació ha estat extreta del llibre de biologia de 4t d'ESO.
La imatge de la teroia fixista: http://www3.gobiernodecanarias.org/aciisi/cienciasmc/web/u4/images/evolucion1.png
 La imatge de la terouia catastrofista: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRxynLYlSELbD6613g1PcGSHouT3rcGyvQEgB0t4Ya0U4YuynA6FVdKcS9scgOoba7RsC_mLdavbAC1OECTAR0urtGtXrqipNe-9sWDfcSoc-MmRD9NF455kdLpJizxWdi9gFMrfyzp2U/s400/001.jpg

LA MITOSI

És un métode de divisió cèl·lular en el que es fa una còpia dels gens avanç de realitzar-se, per la qual cosa permet formar clons amb la mateixa configuració genètica en el cas dels èssers unicèl·lulars.

MITOSI CICLE CÈL·LULAR

Si, per terme mig una cèl·lula tarda en dividir-se 24 hores, 23 el nucli està en interfase, el ADN està descondensat en forma de cromatina i els gens s'estan llegint per a fabricar proteInes i crèixer. No s'observen els cromosomes. Durant una hora la cèl·lula es divideix, es produeixen molts canvis observables.
Interfase, hi ha 3 subfases:
G1: la cèl·lula encara creix, però no s'han fet les copies d'ADN.
S: L'ADN es còpia i a partir d'ara els cromosomes tindrán dues cromatides.
G2: Una vegada copiats els cromosomes la cèl·lula es prepara per a la divisió duplicant els centríols i formant les proteInes dels microtubuls que ajudaran a repartir els cromosomes durant la divisió duplicant els centríols i formant proteInes dels microtubuls que ajudaran a repartir els cromosomes durant la divisió.

ETAPES DE LA MITOSI

PROFASE, la cromatina es condensa, i els cromosomes es comencen a fer visibles. Els centríols es van separanti a partir d'ells comencen a crèixer els microtúbuls del fus mitòtic que permeten el moviment i el repartiment dels cromosomes.
PROMETAFASE, comença a desapareixer la membrana nuclear, els cromosomes ja estan molt condensats i es fan molt visibles les dues cromatides unides pel centrome. Els centríols es dirigeixen cap als pols oposats de la cèl·lula i el fus ja està practiament format.
METAFASE, ha desaparegut totalment la membrana nuclear, els cromosomes s'insereixen als microtúbuls del fus mitotic i es disposen al centre de la cèl·lula.
ANAFASE, les dues cromatides idèntiques de cada cromosoma es separen dels microtúbuls del fus on s'encontraven, s'acurten i arroseguen les cromàtides cap als dos pols de la cèl·lula on es formaran les dues cèl·lules filles.
TELOFASE, els cromosomes ja han arribat a situar-se en els dos pols de la cèl·lula i comencen a descondensar-se per formar una altra vegada la cromatina, apareix la membrana nuclear i desapareix el fus mitòtic. S'inicia la citocinesi

BIBLIOGRÀFIA

Apunts de extrets de clase, seria tot el text.
https://sicknexxt.wordpress.com/2010/10/19/adn-y-la-mitosis/: D'açí és la imatge.

TIPUS DE BESSONS

UNIVITEL·LINS: bessons que s'originen quan l'embrió, format per per poques cèl·lules, es divideix en dos grups de cèl·lules i origina dos que comparteixen la placenta. Aquestos bessons tenen els mateixos gens. Són del mateix sexe i són díficils de distingir. Un cas especial, són els siamesos que comparteixen alguns òrgans i la partició del embrio no ha estat completa.

BIVITEL·LINS: bessons que es formen de dos òvuls diferents, perque són fecundats per dos espermatozoides. Només passa quan el ovari expulsa dos óvuls alhora. Cadascú te la seua vida embrionaria, s'anomenen bessons fraterns.

BIBLIOGRÀFIA
http://medtempus.com/wp-content/uploads/Fotos4/gemelosmellizos2.jpg: La imatge
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bess%C3%B3: Tota la informaciósobre els bessons

REPRODUCCIÓ SEXUAL I ASEXUAL

La reproducció sexual és un procés biologic en el qual es combina material genètic de dos individus diferents, el mascle i la femella. Es caracteritza per l'unió de gametes,  mitjançant la fecundació, amb aquest procés més tart donarà lloc a un zigot i a partir d'ahí un embrió que prendrà vida.
En la reproducció seual tots els individus són diferents excepte els bessons idèntics que tenen els mateix material genètic.
Una de les ventages de la reproducció sexual, és la capacitat d'aclimatament o protecció davant situacions adverses, com pot ser una malatia.

Per contra, la reproducció asexual no necessita de dos individus sinó de un sol individu. De manera que els organismes fills són iguals als del progenitor. És la reprodució propia dels procariotes.
La part negativa d'aquesta reproucció és que quan el èsser viu cau malalt o té una maltia cauen tots els èssers vius de la mateixa espècies del voltant perque són iguals que el afectat i tenen les mateixes defenses i tot igual. D' ahí ve el problema moltes vegades de les males collites.

BIBLIOGRÀFIA.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3_asexual
http://es.wikipedia.org/wiki/Reproducci%C3%B3n_sexual : D'aquests dos enllaços he tret la informació.
http://www.clubcientificobezmiliana.org/blog/wp-content/uploads/2012/05/Sexual-asexual.gif : D'açí és la imatge.

PRACTICA 4 E.S.O MITOSI

INTRODUCCIÓ

- Què és la mitosi ?
- Fases

MATERIALS I REACTUS

- Ceba
- 3 Pipetes de rellotge
- Pipetes
- Tisores
- Pinces
- Bisturi
- Portaobjectes
- Cobreobjectes
- Àcid clorhídric al 10%
- Orceina acetica
- Microscopi

PROCÉS DE LA PRACTICA.

1. - Agafem una ceba que ha tingut les arrels amb aigua durant 15 dies.
2. - Agafem la ceba i tallem aml bisturi una part molt xicoteta de la arrel.
3. - Amb unes pinces posem aquest tall de l'arrel a una de les tres violes de rellotge, en aquest cas la que esta amb àcid clorhídric al 10%. Dixem l'arrel durant uns dos o tres minuts.
4. - Pasats aquests dos o tres minuts pasem el tall d'arrel a l'orceina acetica, deu permaneixer 10 minuts.
5. - Tornem a agafar l'arrel i la pasem a la tercera viola de rellotge, la qual està en aigua.
6. - Després de pasar uns segons la treguem amb les pinces i la posem sobre un portaobjectes.
7. - Quan ja tenim l'arrel sobre el porta objectes li posem al damunt el cobreobjectes.
8. - Amb el cobre objectes ja al damunt deguem amb la part de darrere de un boli BIC xafar l'arrel.
9. - Ja xafada l'arrel deguem mirarla al microscopi.

Amb tot aquests processos hem realizat la practica.

BIBLIOGRÀFIA
Apunts extrets a la practica.

DIFERÈNCIES ENTRE LA MEIOSI I LA MITOSI

1. - On té lloc.
2. - Nombre de cèl·lules obtingudes per cada cèl·lula mare.
3. - Nombre de cromosomes de la cèl·lula mare.
4. - Nombre de les cèl·lules filles.
5. - Tipus de cèl·lules obtingudes.

                                                 MEIOSI

1. - Té lloc a les glandules sexuals per a la produció de gametes.
2. - Cada cèl·lulas diploide esperimenta dues divisions successives.
3. - S'emparellen un parell de cromosomes durant la Meiosi I.
4. - A partir d'aquestos cromosomes de les cèl·lules mare es produeix una recombinació entre ambdós cromosomes homolegs.
5. - La maduració de les cèl·lules filles dóna lloc als gametes.

                                                 MITOSI

1. - Té lloc a les cèl·lules eucariotes.
2. - Ens donen dos nuclis separats ( cariocinsi ).
3. - Els cromosomes de les cèl·lules mare tenen la informació genètica.
4. - Aquesta informació de les cèl·lule mare dels cromosomes pasen a les cèl·lules filles resultants de la mitosi.
5. - El tipus de cèl·lules obtingues són les cromatides.

BIBLIOGRÀFIA
Coneiximents pròpis i el explicat a classe.