miércoles, 30 de octubre de 2013

Apunts de la unitat 1 i parts de la cèl·lula de la pràctica


Ací tenim els apunts de la unitat 1 i les parts de la cèl·lula animal que haviem parlat a la pràctica del dijous més algunes ampliacions de les parts escollides a la pàgina del curs de Biologia i Geologia de 3. E.S.O

UNITAT 1: L’ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ

Que és un èsser viu?
És un conjunt de màteria organica complexa, organitzat en cèl·lules; que intercanvia matèria, energia i informació amb el medi ambient per tal de mantindre’s ordenat, crèixer i reproduir-se.

Tipus de cèl·lules

Totes les cèl·lules necessiten una membrana per diferenciar el que hi ha dins del que hi ha fora (mantindre la seua organització), també necessiten fer reaccions químiques que les permeten créixer i respondre a l'ambient i, per últim, necessiten material genétic que dirigisca totes les reaccions i es puga copiar per poder reproduir-se.

Una altra cosa és com estan ordenats tots aquest elements anteriors.

A les cèl·lules procariotes tot està mesclat dins de la membrana cel·lular. No hi ha orgànuls. Dins es pot reconèixer els ribosomes i un grumoll de material genètic. Tot es fa al mateix espai.

A les cèl·lules eucariotes , tanmateix, hi ha diversos espais separats, anomenats orgànuls, on es desenvolupen diverses activitats cel·lulars, entre ells destaca el nucli , on es guarda i es protegeix el material genètic. Les cèl·lules eucariotes aparegueren després de les procariotes pel procés d'evolució

Parts de la cèl·lula animal

Membrana: Està formada per fosfolípids i proteïnes. Els fosfolípids fan que no se disolga en aigua i les proteïnes permeten l'intercanvi de substàncies entre la cèl·lula i l'ambient.
Citoesquelet: Manté la forma de les cèl·lules i produeix els moviments. Està format per microtúbuls i microfilaments.
Centriols: Son dos estructures formades per 9 tripletes microtúbuls. Hi ha dos i estan en perpendicular un a l'altre,  la seua posició és la informació espacial de la cèl·lula i dirigeixen la creació de la resta dels microtúbuls. A les cèl·lules vegetals no hi ha centríols, però sí es formen microtúbuls
Ribosomes: Són un conglomerat de proteïnes i ARN (àcid ribonuclèic), la funció dels quals és formar les proteïnes.
Reticle Endoplasmatic llis: És un conjunt de canals formats per membranes semblant a la membrana cel·lular que condueixen substàncies cap a l'aparell de Golgi. Està relacionat amb la producció de lípids.
Reticle Endoplasmatic rugós: És una continuació de l'anterior, però a les seues membranes hi ha apegats ribosomes que hi aboquen les proteïnes que produeixen per a ser conduïdes a l'aparell de Golgi.
Aparell de Golgi: Les subtàncies que es formen al reticle endoplasmàtic i al citoplasma entren a  aquest orgànul i reaccionen entre si per a acabar sent segregades a l'exterior mitjançant vesícules d'exocitosi. També per a formar els lisosomes.
Lisosoma: Vesícules que contenen enzims digestius. S'uneixen a les vesícules d'endocitosi i digereixen el seu contingut.
Mitocondri: Són orgànuls amb una doble membrana. La memb4rana interior està molt replegada. En aquesta membrana es troben les molècules que realitzen les reaccions de la respiració cel·llular amb la qual la cèl·lula obté la seua energia.
Cloroplastos: Només es troben a les cèl·lules vegetals. També tenen membranes internes com els mitocondris. En aquest cas per realitzar la fotosíntesi.
Paret Cèl·lular: Només es troba a les cèl·lules vegetals. Més que un orgànul, és una estructura esquelètica que la cèl·lula vegetal crea al seu voltant. Està formada per cel·lulosa i desprès amb ella nosaltres fem paper.
Membrana Nuclear: És una membrama doble que limita el nucli celular. L'estructura més rellevant són els porus per on entren algunes proteïnes, no totes, i ix l'ARN que es forma al nucli.
Nucleol: És una zona del nucli més densa que la resta. En aquesta zona es formen els ribosomes.
Cromatina: És el nom que rep el contingut fibrós del nucli. Químicament és ADN agrupat a proteïnes.
Biomolècules
Les molècules dels éssers vius s'anomenen biomolècules.
Les molècules estan formades per àtoms. Els àtoms que formen els éssers vius s'anomenen bioelements. Pot semblar que els bioelements han de ser especials, però no. Els éssers vius estem formats amb elements químics que estaven a l'ambient i que hem anat arreplegant per a créixer, per la qual cosa, els nostres elements són iguals als que es troben a La Terra. Als éssers vius hi ha elements de la Terra triats i hi ha altres que no es troben i són verins.
Els bioelements més abundants són el carboni (C), Oxigen (O), Hidrogen (H),  nitrogen (N), Fósfor (P) i Sofre (S) que formen el 99% de la matèria viva.
l'1% restant són elements anomenats oligoelements que són imprescindibles en poquetes quantitats però sense els quals no podrien viure: Ferro (Fe), Sodi (Na), Potassi (K), Calci (Ca), Iode (I), Magnesi (Mg), etc.
Els elements més abundants s'anomenen organògens perquè formen "els òrgans". Els oligoelements només es troben en llocs concrets realitzant la seua funció.
El Ferro forma l'hemoglobina de la sang i permet el transport d'oxigen.
El Sodi i el Potassi regulen l'impuls nerviós i tots els fenòmens elèctrics del·lulars.
El Calci regula la contracció muscular i forma els ossos.
El Iode està present a l'hormona del creixement.
El Magnesi forma la clorofila i permet la fotosíntesi.
La diferència entre els éssers vius i la resta del medi ambient és que els éssers vius ordenem els àtoms en molècules molt complexes, molt més complexes de les que es poden trobar a les roques.
Les biomolècules es classifiquen en dos grans grups:
Inorgàniques: Son molècules senzilles, com l'aigua, l'oxigen, el diòxid de carboni i les sals minerals. Que siguen senzilles no vol dir que no siguen importants. L'aigua és la molècula més abundant dels éssers vius. El que ocorre es que es troben tant als éssers vius com fora d'ells. No són característiques dels éssers vius.

Orgàniques:  Són molècules complexes que només es poden formar dins dels éssers vius com el sucre, l'oli i les proteïnes. També es poden trobar fora dels éssers vius, per exemple en un paquet de sucre o en un pot de mel, però han estat formades dins dels éssers vius.

Em falta els apunts del Prezi. Aquests apunts els posaré aquest cap de setmana.

Pràctica del dijous 24 d'octubre.

El dijous al ser vaga, ens van junatar a les dues classes, aleshores hi vam fer una classe de repàs sobre el donat al tema 1.
Vam començar parlant de les: BIOMOLÈCULES
Cada persona de la classe hi va dir: Glúcids, proteïnes, àcids núcleids i lípids.


Vam continuar amb els tipus de cèl·lules. Hi han de dos tipus:
Procariotes: Aquestes cèl·lules no tenen organuls. El seu ADN està pel mig, no hi ha nucli. Són molt més menudes, són els bacteris. Els bacteris mesuren una micra.
Eucariotes: Aquestes cèl·lules són més complexes, perque tenen organuls, l'ADN està al nucli. Són molt més grans; 40 micres.

Després ja hi vam parlar i debatir sobre les parts d'una cèl·lula. Aquest debat el posaré junt amb una part dels apunts de la unitat 1




Açó és ADN